[spa] Introducción: El suicidio es un problema de salud pública global. Aparte de los abordajes
tradicionales para su prevención, han surgido alternativas como es la mHealth. Dentro de
este concepto, se encuentran las aplicaciones de salud para smartphones aunque los
estudios que demuestran su efectividad son escasos. Objetivo: reunir evidencia científica
acerca de si las aplicaciones de smartphone previenen la conducta suicida en adolescentes
y adultos con riesgo de suicidio.
Metodología: Se realiza una búsqueda bibliográfica en las bases de datos Pubmed,
Cochrane, Lilacs y Web of Science mediante varias palabras calve y utilizando el operador
booleano “AND”. Se describen criterios de inclusión y exclusión.
Resultados: Se incluyen 29 estudios que cumplen los criterios de los que 12 ensayos
controlados aleatorizados (ECA), 8 revisiones sistemáticas, 8 estudios cualitativos y 3
estudios experimentales que no cumplen los criterios para ECA.
Discusión: Se identifican 24 aplicaciones para la prevención del suicidio cuya estrategia
más utilizada es plan de seguridad, seguido por abordajes propios de la terapia dialécticoconductual, entro otros. Las variables de resultado encontradas son reducción del estrés,
aislamiento, autolesiones, conducta suicida, ansiedad y agitación, reducción y aumento de
síntomas depresivos, ideación suicida, mejora del afrontamiento de nuevas crisis,
bienestar, estado de ánimo y la autoconciencia.
Conclusión: Las aplicaciones analizadas reúnen una gran variedad de funciones y
herramientas, haciendo difícil la comparación entre unas y otras. Es necesaria una mayor
homogeneidad en estas funciones y mayor investigación de su efectividad en la
prevención del suicidio debido a la ambigüedad en sus resultados.
[cat] Introducció: El suïcidi és un problema de salut pública global. A més dels enfocaments
tradicionals per a la seva prevenció, han sorgit alternatives com ara la mHealth. Dins
d'aquest concepte, es troben les aplicacions de salut per a telèfons intel·ligents, tot i que
els estudis que demostren la seva efectivitat són escassos. Objectiu: recopilar evidència
científica sobre si les aplicacions de telèfon intel·ligent prevenen la conducta suïcida en
adolescents i adults amb risc de suïcidi.
Metodologia: Es realitza una cerca bibliogràfica a les bases de dades Pubmed, Cochrane,
Lilacs i Web of Science mitjançant diverses paraules clau i utilitzant l'operador booleà
“AND”. Es descriuen criteris d'inclusió i exclusió.
Resultats: S'inclouen 29 estudis que compleixen els criteris, dels quals 12 són assaigs
controlats aleatoris (ECA), 8 revisions sistemàtiques, 8 estudis qualitatius i 3 estudis
experimentals que no compleixen els criteris per a ECA.
Discussió: S’identifica 24 aplicacions per a la prevenció del suïcidi, la estratègia més
utilitzada és el pla de seguretat, seguit d'enfocaments propis de la teràpia dialècticconductual, entre d'altres. Les variables de resultat trobades són reducció de l'estrès,
aïllament, autolesions, conducta suïcida, ansietat i agitació, reducció i augment de
símptomes depressius, ideació suïcida, millora de l'afrontament de noves crisis, benestar,
estat d'ànim i autoconsciència.
Conclusió: Les aplicacions analitzades reuneixen una gran varietat de funcions i eines,
fent difícil la comparació entre unes i altres. És necessària una major homogeneïtat en
aquestes funcions i més investigació de la seva efectivitat en la prevenció del suïcidi a
causa de l'ambigüitat en els seus resultats.
[eng] Introduction: Suicide is a global public health issue. Apart from traditional approaches
to its prevention, alternatives such as mHealth have emerged. Within this concept, health
applications for smartphones are found, although studies demonstrating their
effectiveness are scarce. Aim: to gather scientific evidence on whether smartphone
applications prevent suicidal behavior in adolescents and adults at risk of suicide.
Methodology: A bibliographic search is conducted in the Pubmed, Cochrane, Lilacs, and
Web of Science databases using various keywords and the boolean operator "AND".
Inclusion and exclusion criteria are described.
Results: 29 studies that meet the criteria are included, comprising 12 randomized
controlled trials (RCTs), 8 systematic reviews, 8 qualitative studies, and 3 experimental
studies that do not meet the criteria for RCTs.
Discussion: 24 suicide prevention applications are identified, with the most commonly
used strategy being a safety plan, followed by approaches from dialectical-behavioral
therapy, among others. Outcome variables include stress reduction, isolation, self-harm,
suicidal behavior, anxiety and agitation, reduction and increase of depressive symptoms,
suicidal ideation, improved coping with new crises, well-being, mood, and selfawareness.
Conclusion: The analyzed applications encompass a wide variety of functions and tools,
making it challenging to compare them. Greater homogeneity in these functions and
further research into their effectiveness in suicide prevention are necessary due to the
ambiguity in their results.