[cat] L’objectiu d’aquest Treball de Fi de Grau és analitzar en profunditat l’article 129
de la Llei d’Urbanisme de les Illes Balears per conèixer i determinar els dos
conceptes que el formen: les situacions d’inadequació i fora d’ordenació.
Per analitzar aquest article s’ha fet referència al context social, econòmic i
urbanístic existent a les Illes Balears. Vivim en un territori afectat per la insularitat,
el turisme massificat i el creixement de la població, tot això condicionat per uns
recursos naturals limitats. Per aquest motiu, la legislació urbanística actual (com
és el cas de la LUIB) pretén encaminar l’urbanisme de les illes cap a un model
més sostenible i protector amb el medi ambient i els recursos existents.
L’article 129 regula les obres i usos preexistents classificant-los en inadequats o
fora d’ordenació. Les edificacions o construccions inadequades són aquelles
legalment implantades d'acord amb el planejament anterior, però que, després
de la seva modificació o derogació, resulta incompatible amb el planejament que
es troba en vigor. D’altra banda, les construccions i edificacions fora d'ordenació
són aquelles que, d'acord amb el planejament vigent, han quedat subjectes a
l'expropiació, cessió obligatòria o enderrocament, així com aquelles construïdes
o ampliades sense comptar amb la llicència prèvia o amb llicència anul·lada.
D’aquesta manera observam que l'article distingeix dos règims amb diferents
conseqüències jurídiques segons es tracti d'una incompatibilitat parcial (situació
d'inadequació) o total (fora d'ordenació).
A partir d’aquesta distinció, s’ha examinat cada règim jurídic fent referència als
paràmetres que s’utilitzen per classificar les edificacions o construccions
existents en inadequades o fora d’ordenació i a les problemàtiques que se’n
deriven respectivament. També s’ha relacionat l’article objecte del treball amb
altres normatives complementàries i en com afecta a la regulació del sòl rústic.