Relación entre las redes sociales y los TCA

Abstract

[spa] Introducción: Los trastornos de la conducta alimentaria son un grupo heterogéneo de trastornos que en los últimos años han visto incrementada su incidencia y su prevalencia. Existen diversos factores de riesgo asociados con el desarrollo de estos trastornos, pero uno de los que recientemente ha incrementado el interés son las redes sociales. La evidencia aún desconoce si las redes sociales pueden actuar como factor de riesgo o protector de los trastornos de la conducta alimentaria. Objetivos: Describir los efectos de las redes sociales en el desarrollo y mantenimiento de los trastornos de la conducta alimentaria y analizar el papel de los profesionales de la salud en la educación para la salud de estos trastornos. Metodología: Se ha realizado una revisión bibliográfica de 20 artículos encontrados en diferentes bases de datos siguiendo los criterios de inclusión y exclusión establecidos. Resultados: La mayoría de estudios encuentran una relación entre el uso de las redes sociales y el desarrollo de conductas alimentarias desordenadas, que puede ser la causa del incremento en la incidencia y la prevalencia reciente de estos trastornos. Conclusiones: Los resultados demuestran la necesidad de estudiar los diferentes elementos relacionados con las redes sociales para poder encontrar los que más influyen en el desarrollo de conductas alimentarias patológicas. Así mismo, en los adolescentes es necesario controlar la información que consultan y que comparten en las redes sociales. Los programas de educación para la salud deben estar centrados en favorecer un pensamiento crítico sobre el uso de las redes sociales y la información contenida en ellas.

[cat] Introducció: Els trastorns de la conducta alimentària són un grup heterogeni de trastorns que en els darrers anys n'han vist incrementada la incidència i la prevalença. Hi ha diversos factors de risc associats al desenvolupament d'aquests trastorns, però un dels que recentment ha incrementat l'interès són les xarxes socials. L'evidència encara desconeix si les xarxes socials poden actuar com a factor de risc o protector dels trastorns de la conducta alimentària. Objectius: Descriure els efectes de les xarxes socials en el desenvolupament i el manteniment dels trastorns de la conducta alimentària i analitzar el paper dels professionals de la salut en l'educació per a la salut d'aquests trastorns. Metodologia: S'ha realitzat una revisió bibliogràfica de 20 articles trobats a diferents bases de dades seguint els criteris d'inclusió i exclusió establerts. Resultats: La majoria destudis troben una relació entre lús de les xarxes socials i el desenvolupament de conductes alimentàries desordenades, que pot ser la causa de lincrement en la incidència i la prevalença recent daquests trastorns. Conclusions: Els resultats demostren la necessitat destudiar els diferents elements relacionats amb les xarxes socials per poder trobar els que més influeixen en el desenvolupament de conductes alimentàries patològiques. Així mateix, en els adolescents cal controlar la informació que consulten i que comparteixen a les xarxes socials. Els programes d'educació per a la salut sobre els trastorns de la conducta alimentària han d'estar centrats a afavorir un pensament crític sobre l'ús de les xarxes socials i la informació que conté.

[eng] Introduction: Eating disorders are a heterogeneous group of disorders that in recent years have seen an increase in their incidence and prevalence. There are various risk factors associated with the development of these disorders, but one that has recently increased interest is social media. The evidence still does not know whether social networks can act as a risk or protective factor for eating disorders. Objectives: To describe the effects of social networks in the development and maintenance of eating disorders and to analyze the role of healthcare professionals in health education for these disorders. Methodology: A bibliographic review of 20 articles found in different databases has been carried out following the established inclusion and exclusion criteria. Results: Most studies find a relationship between the use of social networks and the development of disordered eating behaviors, which may be the cause of the increase in the incidence and recent prevalence of these disorders. Conclusions: The results demonstrate the need to study the different elements related to social networks in order to find those that most influence the development of pathological eating behaviors. Likewise, in adolescents it is necessary to control the information they consult and share on social networks. Health education programs on eating disorders should be focused on promoting critical thinking about the use of social networks and the information contained in them.