[cat] En la Química moderna, les interaccions no covalents juguen un paper clau a l’hora de determinar com interaccionen diferents molècules, i és de gran importància des del disseny de nous materials fins a la comprensió dels mecanismes dels organismes vius.
Dins aquestes interaccions no covalents, els enllaços d’hidrogen són les més conegudes. En ells, un àtom d’hidrogen enllaçat a un àtom electronegatiu interacciona amb la densitat electrònica d’un altre àtom. Fa mig segle, es varen identificar unes interaccions equivalents, però amb halògens, pel quals se’ls va anomenar “enllaç d’halogen” (halogen bond). A partir d’aquí, es varen anar descobrint interaccions similars, però amb la resta d’elements del grup “p” de la taula periòdica. Totes aquestes interaccions es varen agrupar dins el que es va anomenar σ-holes i π-holes. En els àtoms del grup 14 aquestes interaccions reben el nom de “tetrel bond” (i “carbon bond” en el cas concret del carboni).
En aquest treball s’ha demostrat la presència d’interaccions de tipus carbon bond en sistemes biològics, entre lligands amb el grup -CF3 com a donadors de l’enllaç i centres nucleòfils de proteïnes com a acceptors. També s’ha analitzat la influència d’incorporar altres interaccions no covalents o grups electroatractius, i com influeix això a la fortalesa de dits carbon bonds.