dc.description.abstract |
[cat] L’experiència de la maternitat i la responsabilitat que suposa fer-se
càrrec d’un fill és, sens dubte, un repte vital per a qualsevol persona que, en
algun moment de la seva vida, pren la decisió de viure aquesta experiència
única. Si al fet de ser pares afegim un grau de discapacitat intel·lectual per part
dels dos progenitors o d’un d’ells, el repte es fa molt sovint inassolible. Tant és
així que, en ocasions, aquests pares poden arribar a perdre la tutela dels seus
fills per no poder cuidar-los adequadament o per no rebre el suport i l’ajuda
necessàries. Inclús la pròpia situació de possible desemparament del menor,
pot empènyer a moltes famílies extenses a haver d’adquirir unes obligacions
morals, socials i de protecció, vers el nou nat. Aquesta darrera situació és la
més habitual entre la trentena de famílies amb fills constituïdes al llarg de les
darreres dècades a la Fundació Amadip Esment de Palma. I tot i que rebre el
suport familiar en relació a la criança dels fills és la tònica habitual, la Fundació
també ha estat testimoni de la retirada d’alguns infants per part del Servei de
Menors de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS). Una experiència
traumàtica, com veurem en aquest treball d’investigació, que pot arribar a
provocar seqüeles de per vida en les persones que la pateixen.
El present treball d’investigació pretén conèixer i avaluar els protocols actuals
que existeixen en matèria de discapacitat i família a Mallorca. Per això, la
present recerca s’ha centrat en explorar i analitzar els diferents procediments i
actuacions que s’implementen dins aquests àmbits, tant en la Fundació Amadip
Esment com en l’administració pública a través de l’IMAS, organisme que
actualment té les competències en matèria de menors i discapacitat.
La recerca d’informació, de material i dades rellevants per al present estudi s’ha
dut a terme en base a un disseny multi mètode de tècniques d’investigació
majoritàriament qualitatives: recerca bibliogràfica, revisió d’expedients i
informes socials, entrevistes estructurades i semiestructurades, grup de
discussió, anàlisis DAFO i reunions amb mares amb discapacitat. Per altra
banda, el segment quantitatiu de l’estudi s’ha realitzat a través d’un qüestionari
ad hoc. Per analitzar els resultats obtinguts mitjançant aquestes enquestes,
s’ha utilitzat el programa d’anàlisi estadístic SPSS, realitzant estadística
descriptiva (mitja, percentatges, freqüències, segmentació de la mostra i gràfics).
La investigació consisteix, per tant, en un estudi exploratori enfocat
específicament en dos col·lectius fonamentals: les persones amb discapacitat,
siguin adults o menors i, les seves famílies.
D’altra banda aquest TFM, en la seva redacció final, també té l’objectiu de ser
útil per a les dues institucions implicades en el projecte, és a dir, la Fundació
Amadip Esment que, des de l’any 1962 treballa i ajuda a les persones amb
discapacitat intel·lectual i, l’IMAS, que té les competències autonòmiques en
matèria de menors des de l’any 2003 i també ajuda al col·lectiu de persones
discapacitades des que s’aprovà la Llei 4/2009, d’11 de juny, de Serveis
Socials de les Illes Balears.
Considero que ambdues institucions tenen l’obligació moral, ètica i professional
d’avaluar els seus sistemes, programes, protocols i serveis, dirigits al col·lectiu
de persones amb discapacitat, amb l’objectiu únic i primordial de fer-los més
eficients, millor gestionats econòmicament i fer-ho, sobretot, tenint en compte la
vulnerabilitat i necessitats especials dels usuaris als que van adreçats. |
ca |