Quines alteracions pot provocar en el nadó el tractament amb quimioteràpia en la dona gestant amb càncer de mama?

Abstract

[cat] Introducció. El càncer de mama és la neoplàsia més comú diagnosticada durant l’embaràs, s’espera que la seva incidència augmenti a mesura que les dones retarden la maternitat. Generalment es dona un diagnòstic tardà que implica un estadi de malaltia avançat, amb mal pronòstic i major taxa de mortalitat i recurrència. Objectiu. Identificar les alteracions que pot provocar en el nadó el tractament amb quimioteràpia en la dona gestant amb càncer de mama. Estratègia de recerca. S’ha portat a terme una recerca bibliogràfica a les bases de dades PubMed i LILACS, de publicacions dins els darrers cinc anys. Discussió. El tractament del CMDE requereix un judici prudent per equilibrar el benefici per la pacient i els riscs pel fetus. Qualsevol tractament durant la gestació millora la supervivència en comparació a posposar-lo fins després del part. L’avortament terapèutic no millora el pronòstic de la malaltia. La cirurgia es segura durant tota la gestació, però és recomana la cirurgia electiva a partir del segon trimestre. La radioteràpia, la teràpia dirigida i la teràpia hormonal estan contraindicades durant l’embaràs. La quimioteràpia s’ha de posposar fins després del primer trimestre de gestació, degut al seu risc elevat de teratogenicitat fetal. Hi ha una gran varietat de citotòxics i cada un d’ells té unes característiques fisicoquímiques diferents i per tant, provoca alteracions congènites a diferents nivells. Conclusions. Falten dades respecte a les alteracions congènites a llarg termini per poder guiar la pràctica clínica i elaborar protocols d’intervenció universals i segurs pel tractament del CMDE.

[eng] Introduction. Breast cancer is the most common neoplasia diagnosed during pregnancy. Its incidence rate is expected to arise whenever the age of maternity is higher. Generally a late diagnostic is given, which involves an advanced disease stage, with bad prognosis and higher death rate and recurrence. Objective. Identifying the alterations suffered by the foetus after the mother’s chemotherapy treatments against her breast cancer. Research strategy. A bibliographic search has been carried out in PubMed and LILIACS data bases for the papers published during the last five years. Discussion. The treatment of pregnant women suffering from breast cancer requires a balanced risk-benefit approach. Any treatment during gestation improves survival of the mother, compared with post-delivery treatment. Therapeutic abortion does not improve prognosis of the disease. Surgery is safe during the whole gestation, but elective surgery is recommended from the second trimester. Radiotherapy, directed therapy and hormonal therapy are counter-indicated during pregnancy. Chemotherapy has to be postponed to after the first trimester of gestation, due to the high teratogenic risk. There is a great variety of cytotoxics, each one of them with different physico-chemical properties, causing congenital alterations at different levels. Conclusions. Long term data are missing in order to guide clinical practice and prepare safe universal intervention protocols to treat breast cancer during pregnancy.