Avaluació i calibració dels models d'evapotranspiració FAO56 Penman-Monteith i Hargreaves-Samani amb mesures de lisímetre

Abstract

[cat] Un dels mètodes més precisos i fiables que existeixen per a mesurar l’ET0 és mitjançant l’ús d’un lisímetre, el qual determina aquest paràmetre climàtic de forma experimental a partir del mesurament d’algun dels components del balanç d’aigua en una zona de cultiu controlada (Martí et al., 2015). Per altra banda, la metodologia de la FAO-56 proposa l’equació de Penman-Monteith com a model de referència per l’estimació de l’evapotranspiració de referència. De forma general, aquesta equació s’empra pel calibratge i validació d’altres models més simples. Al ser un model matemàtic, les seves estimacions poden estar subjectes a un error, sobretot si es pren com a referència les dades mesurades de lisímetre. A més, la principal desavantatge d’aquesta equació és que requereix una gran quantitat d’inputs climàtics per la seva aplicació. Així doncs, la majoria d’estacions no compten no compten amb els aparells necessaris per a obtenir totes les variables requerides per aquesta equació. Davant aquest fet, és habitual l’ús d’altres equacions matemàtiques alternatives més simples com la de Hargreaves-Samani, la qual només és funció de la temperatura, o la versió tèrmica de l’equació de Penman-Monteith. Ambdós mètodes es recomanen a les directrius FAO-56 quan manquen les dades per aplicar l’equació original de Penman-Monteith. No obstant, són models més incerts pel fet de que consideren un menor nombre de variables, i la seva precisió dependrà del context climàtic específic on s’apliqui. Per tant, es recomana calibrar-los prenent com a referència les estimacions de Penman-Monteith, la qual pot estar subjecte a un error si es compara amb les dades de lisímetre. En aquest estudi s’han avaluat l’equació de Penman-Monteith, juntament amb dues versions tèrmiques d’aquesta i tres versions del model de Hargreaves-Samani prenent com a referència les mesures de lisimetria. L’objectiu general d’aquest treball es analitzar la conseqüència d’establir el Penman-Monteith com a model de referència per l’estimació de l’evapotranspiració de referència, en compte de valors reals mesurats. A més, s’han aplicat distints calibratges a diferents escala temporal (global, anual, mensual, quinzenal i setmanal) a l’estació de Las Tiesas (Albacete) i a la de La Orden (Badajoz). S’ha comprovat que el fet d’establir Penman-Monteith com a referència duu subjecte un error, motiu pel qual es recomana emprar dades de lisímetre per a la validació dels models. A més, el fet d’aplicar un coeficient mensual augmenta la precisió de l’estimació de l’evapotranspiració de referència.