Disseny adaptatiu en el cas d’una distribució de Poisson

Abstract

[cat] Darrerament, els mètodes de disseny adaptatiu en assajos clínics estan de moda ja que són bastant flexibles i eficients. Aquest procés està molt estudiat per a distribucions normals però es desconeix per la majoria de distribucions. Aquest treball té com objectiu principal presentar un disseny adaptatiu de la grandària de la mostra apte per a estudis basats en criteris de conteig, és a dir, les que tenen una distribució de Poisson. Per aquest model es proposa realitzar un anàlisi intermig amb la potència condicionada, i en funció d’aquest valor, es distingeixen tres zones: • Zona desfavorable és aquella en la que la potència condicionada és inferior a 0.4, en aquest cas, no hi ha increment de la mostra. • Zona prometedora és aquella en la que la potència condicionada esta entre 0.4 i 1-B, on B és l’error tipus II del contrast. En aquesta zona hi ha un increment de la mostra permantenir la potència desitjada de 1 - B • Zona favorable és aquella en la que la potència condicionada ja supera l’objectiu de 1- B, per tant, no hi ha necessitat d’augmentar la grandària de la mostra. En la figura 1 es pot veure una representació esquemàtica de l’algorisme del disseny adaptatiu, on s’ha fixat com a màxim el doble de la grandària de la mostra proposat a l’inici Donat que la informació obtinguda per la potència condicionada només es emprada per decidir si la mida de la mostra ha de ser incrementada, no cal fer ajustaments per multiplicitat per a l’error de tipus I.