La dramatització com a eina d’audició i llenguatge

Abstract

[cat] L’ús de la dramatització al servei de la tasca educativa no es troba generalitzada en el context educatiu espanyol, tot i que diversos autors hagin assenyalat el gran nombre de beneficis que aquest suposa. Per aquest motiu, en el present treball es pretén conèixer i examinar les possibilitats de les tècniques dramàtiques per a la millora de la competència lingüística, més concretament de l’expressió oral. Es van comparar entre dos grups d’infants amb edats compreses entre els 9 i 11 anys en mesures de consciència fonològica. El grup experimental va participar durant un mes i mig en una experiència innovadora, realitzant un breu programa d’estimulació del llenguatge i la comunicació, fent ús de la dramatització. Es pretén comprovar si aquesta eina és útil, augmentant així les puntuacions entre la prova pretest i post-test pel que fa a la consciència fonològica. En la línia dels estudis previs, els resultats corroboren la hipòtesi plantejada i ressalten que després de realitzar les sessions, els infants del grup experimental han vist augmentats els seus resultats de manera significativa en totes les variables mesurables en termes de competència fonològica, en comparació al grup control que s’ha mantingut sense canvis. Per tant, es pot concloure que la dramatització suposa una millora en el treball de la consciència fonològica.

[eng] The use of dramatization at the service of educational work is not widespread practice in the Spanish educational context, although several authors have pointed out the large number of benefits that this entails. For this reason, this paper aims to know and examine the possibilities of dramatic techniques for the improvement of linguistic competence, more specifically in oral expression. Two groups of children between the ages of 9 to 11 were compared in measures of phonological awareness. The experimental group was part of an innovative experience on language and communication stimulation though dramatization during one month and a half. It is intended to check if this tool is useful, thus increasing the scores between the pre-test and post-test with regard to the phonological awareness. In the line of previous studies, the results corroborate the departing hypothesis and emphasize that children of the experimental group increased significantly in all measurable variables in terms of phonological competence, compared to the control group, which showed no changes. Therefore, it can be concluded that dramatization represents an improvement in the work of phonological awareness.