Análisis del tiempo de compromiso motor en las clases de Educación Física

Abstract

[spa] De acuerdo con Gómez y Sánchez (2014), el compromiso motor es considerado como medidor de la eficacia docente en cuanto al tiempo en el que más aprendizajes se producen dentro de la clase de Educación Física. El objetivo del presente trabajo es analizar el Tiempo de Compromiso Motor, desde un punto de vista cuantitativo y cualitativo, en las clases de Educación Física. A nivel cuantitativo en el cual he recogido diferentes tiempos con varios cronómetros y, a nivel cualitativo, he recogido datos sobre la metodología utilizada, en este caso, los aspectos a evitar, por el profesor respecto a la unidad didáctica impartida a través de una rúbrica adaptada de Olmedo (2000). Posteriormente, se compararán los resultados extraídos de las sesiones realizadas por los dos profesores de varias unidades didácticas y los de las sesiones realizadas por los tres profesores, dos titulares y uno de prácticas, de la misma unidad didáctica, el béisbol. Lo más relevante que he encontrado es que a nivel de tiempo de compromiso motor, todas las unidades didácticas superan el mínimo establecido menos la de béisbol. Las estrategias para la optimización de este tiempo dependen más de la unidad didáctica impartida que del profesor, sobre todo la de béisbol, ya que algunos de estos aspectos vienen predeterminados en el reglamento. Y existe la posibilidad de hacer las sesiones de béisbol más activas juntando las normas más dinámicas de cada profesor. Finalmente, se presentará una propuesta de mejora con el fin de que el compromiso motor se vea aumentado, por encima del mínimo señalado, concluyendo que de este modo podemos lograr sesiones más activas y dinámicas

[cat] D'acord amb Gómez i Sánchez (2014), el compromís motor és considerat com a mesurador de l'eficàcia docent quant al temps en el qual més aprenentatges es produeixen dins de la classe d'Educació Física. L'objectiu del present treball és analitzar el Temps de Compromís Motor, des d'un punt de vista quantitatiu i qualitatiu, en les classes d'Educació Física. A nivell quantitatiu en el qual he recollit diferents temps amb diversos cronòmetres i, a nivell qualitatiu, he recollit dades sobre la metodologia utilitzada, en aquest cas, els aspectes a evitar, pel professor respecte a la unitat didàctica impartida a través d'una rúbrica adaptada d'Olmedo (2000). Posteriorment, es compararan els resultats extrets de les sessions realitzades pels dos professors de diverses unitats didàctiques i els de les sessions realitzades pels tres professors, dos titulars i un de pràctiques, de la mateixa unitat didàctica, el beisbol. El més rellevant que he trobat és que a nivell de temps de compromís motor, totes les unitats didàctiques superen el mínim establert menys la de beisbol. Les estratègies per a l'optimització d'aquest temps depenen més de la unitat didàctica impartida que del professor, sobretot la de beisbol, ja que alguns d'aquests aspectes vénen predeterminats en el reglament. I existeix la possibilitat de fer les sessions de beisbol més actives ajuntant les normes més dinàmiques de cada professor. Finalment, es presentarà una proposta de millora amb la finalitat que el compromís motor es vegi augmentat, per sobre del mínim assenyalat, concloent que d'aquesta manera podem aconseguir sessions més actives i dinàmiques

[eng] According to Gómez and Sánchez (2014), the motor commitment is considered as a measure of the teaching effectiveness in terms of the time in which more learning occurs within the Physical Education class. The objective of this paper is to analyze the Motor Commitment Time, from a quantitative and qualitative point of view, in Physical Education classes. On a quantitative level in which I have collected different times with several chronometers and, qualitatively, I have collected data on the methodology used, in this case, the aspects to be avoided, by the teacher regarding the didactic unit taught through a rubric adapted from Olmedo (2000). Subsequently, the results extracted from the sessions carried out by the two teachers of various teaching units and those of the sessions carried out by the three professors, two holders and one of practices, of the same didactic unit, baseball, will be compared. The most relevant thing that I have found is that at the level of time of motor commitment, all the didactic units surpass the established minimum minus baseball. The strategies for the optimization of this time depend more on the didactic unit taught than on the teacher, especially baseball, since some of these aspects are predetermined in the regulations. And there is the possibility of making the baseball sessions more active by joining the most dynamic norms of each teacher. Finally, an improvement proposal will be presented in order to increase the motor commitment, above the minimum indicated, concluding that in this way we can achieve more active and dynamic sessions.