[cat] La unificació italiana va esdevenir un dels processos de configuració nacional més rellevants
de l’Europa del segle XIX, essent un moviment en consonància a l’exaltació de les idees del
liberalisme i el nacionalisme. La construcció del nou estat va tenir una àmplia repercussió
internacional, ja que es contraposava amb l’ordre preestablert en l’àmbit continental. Per altra
banda, la unificació nacional d’Itàlia va despertar notables perspectives ideològiques en els
diversos estats que configuraven l’Europa, en virtut de les seves realitats sociopolítiques. En
el cas de l’estat espanyol, concretament en l’escala local de l’illa de Mallorca, els factors
vinculats amb les connotacions que representava el procés d’unificació italiana varen
esdevenir en diferents punts de vista com a indicadors de les diverses tendències socials,
reflectit per mitjà de la premsa local, bàsicament dins els preceptes del liberalisme, tot i que
posteriorment les perspectives s’amplien a causa de la realitat social establerta. En aquest
treball es pretén realitzar una contextualització de la unificació italiana (1859-1870) i una
sintetització de la premsa mallorquina durant aquesta cronologia. Posteriorment, la proposta
es dirigeix en l’extracció de les diverses temàtiques, entre la crítica i la informació; que
fonamenten la qüestió de l’establiment d’una nova realitat, Itàlia.