[spa] Introducción: La musicoterapia es conocida como el uso profesional de música e instrumentos por parte de un musicoterapeuta, el cual establece una relación terapéutica con el paciente con la intención de mejorar la calidad de vida, ya que se han reportado beneficios en la carga sintomática, comunicación, espiritualidad y sociales, razón por la cual su uso ha aumentado estas últimas décadas en las unidades de cuidados paliativos.
Objetivo: determinar si la musicoterapia ayuda a controlar el dolor en pacientes de cuidados paliativos.
Estrategia de búsqueda bibliográfica: se han revisado las bases de datos PubMed, Cochrane, Ebscohost, Biblioteca virtual en salud y Elsevier. Se identificaron 32 artículos, de los cuales se han analizado 20.
Discusión: la investigación actual sugiere que la musicoterapia puede aliviar significativamente la intensidad del dolor en pacientes en cuidados paliativos, al actuar como distracción, por proporcionar placer psicológico, por la relación terapéutica que se establece con el paciente y por la reducción de la excitación simpática. Sería conveniente superar las barreras ante la implementación de esta terapia como la falta de apoyo organizacional y de confianza por parte del personal sanitario y la poca accesibilidad a los servicios de los musicoterapeutas.
Conclusiones: la musicoterapia en cuidados paliativos precisa de investigación de mayor calidad metodológica para afirmar de manera más contundente y basada en la evidencia sus beneficios. Aun así, tampoco sería correcto negar su efecto positivo en las múltiples dimensiones de los pacientes.
[cat] Introducció: la musicoteràpia es coneix com l’ús professional de música i instruments per part d’un musicoterapeuta, el qual estableix una relació terapèutica amb el pacient amb la intenció de millorar la qualitat de vida, perquè s’han reportat beneficis en la càrrega simptomàtica, comunicació, espiritualitat i socials, raó per la qual el seu ús ha augmentat aquestes darreres dècades a les unitats de cures pal·liatives. Objectiu: determinar si la musicoteràpia ajuda a controlar el dolor en pacients de cures pal·liatives.
Estratègia de recerca bibliogràfica: s’han revisat les bases de dades PubMed, Cochrane, Ebscohost, Biblioteca virtual en salud y Elsevier. Es varen identificar 32 articles, dels quals s’han analitzat 20.
Discussió: la investigació actual suggereix que la musicoteràpia pot alleujar significativament la intensitat del dolor en pacients en cures pal·liatives, al actuar com a distracció, per proporcionar plaer psicològic, per la relació terapèutica que s’estableix amb el pacient i per la reducció de la excitació simpàtica. Seria convenient superar les barreres a l’hora d’implementar aquesta teràpia com son la falta de suport organitzacional i de confiança per part del personal sanitari i la poca accessibilitat als serveis dels musicoterapeutes.
Conclusió: la musicoteràpia en cures pal·liatives precisa de investigació de major qualitat metodològica per afirmar de manera més contundent i basada en la evidència els seus beneficis. Encara així, tampoc seria correcte negar el seu efecte positiu en les múltiples dimensions dels pacients.
[eng] music therapy is known as the professional use of music and instruments by a music therapist, which establishes a therapeutic relationship with the patient with the intention of improving the quality of life, since benefits have been reports in symptomatic, communication, spiritually and social burden, which is why its use has increased in the lasts decades in palliative care units.
Objective: to determine if music therapy helps to control pain in palliative care patients.
Literature search strategy: PubMed, Cochrane, Ebscohost, Biblioteca Virtual de Salud and Elsevier databases were reviewed. 32 articles were identified, of which 20 have been analysed.
Discussion: current research suggests that music therapy can significantly alleviate pain intensity in palliative care patients, by acting as a distraction, by providing psychological pleasure, by the therapeutic relationship established with the patient and by reducing sympathetic arousal. It would be convenient to overcome the barriers to the implementation of this therapy, such as the lack of organizational support and trust from healthcare personnel and the little accessibility to the services of music therapists.
Conclusion: music therapy in palliative care requires research of higher methodological quality to affirm its benefits more forcefully and bases on evidence. Even so, it would not be correct to deny its positive effect on the multiple dimensions of the patients.