Intervencions d'infermeria per prevenir la Mutilació Genital Femenina a Espanya

Abstract

[cat] Antecedents: la mutilació genital femenina (MGF) és reconeguda internacionalment com una pràctica nociva per la salut de la dona, una forma de violència de gènere i una violació dels drets humans. Milions de dones pateixen i accepten l’ablació com una tradició cultural, un procés de socialització que els proporciona identitat ètnica i de gènere des de fa milers d’anys, en més de 30 països del món. A les darreres dècades, Espanya s’ha convertit en un dels destins de la població migrant, la qual cosa ha implicat noves cultures i nous reptes. Objectius: descriure les principals intervencions infermeres destinades a prevenir la MGF, analitzant l’abordatge preventiu en àmbit espanyol. Mètodes: revisió bibliogràfica de la literatura sobre la prevenció de la MGF, a través de les bases de dades científiques Pubmed, Cinahl Ebscohost, Proquest, Portal Regional BVS, Índex CSCIC, CUIDEN i Cochrane. Resultats: Es seleccionaren un total de 20 documents per anàlisi, dels quals 13 eren estudis qualitatius (recerques sistemàtiques i bibliogràfiques), 2 articles de revistes sanitàries, 3 protocols, 1 guia i 1 manual. Discussió: les diferents reformes legislatives orientades a promoure la sanció i la persecució de la MGF són eines útils per prevenir la MGF, però per aconseguir eradicarla l’aspecte clau és l’educació i la sensibilització de la comunitat, per tal d’aconseguir que s’abandoni per convenciment propi. Els professionals d’infermeria tenen un paper clau en la detecció i prevenció de casos, però requereixen una formació transcultural, que fomenti la comunicació interpersonal i la coordinació multidisciplinar. Els mediadors interculturals, els testimonis i els líders comunitaris que es posicionin en contra de la MGF poden ser eines útils. Conclusions: La intervenció preventiva des de l’àmbit sanitari és possible i necessària, però cal una coordinació multidisciplinar per poder actuar damunt tota la comunitat, així com una correcta formació dels professionals i una aplicació correcta de protocols actualitzats que permetin el seguiment dels casos. Es requereix investigació i mecanismes d’avaluació per poder implementar estratègies i enfocaments efectius per fer un correcte abordatge preventiu de la MGF.

[spa] Antecedentes: la mutilación genital femenina (MGF) es reconocida internacionalmente como una práctica nociva para la salud de la mujer, una forma de violencia de género y una violación de los derechos humanos. Millones de mujeres sufren y aceptan la ablación como una tradición cultural, un proceso de socialización que les proporciona identidad étnica y de género desde hace miles de años, en más de 30 países del mundo. En las últimas décadas, España se ha convertido en uno de los destinos de la población migrante, lo que ha implicado nuevas culturas y nuevos retos. Objetivos: describir las principales intervenciones enfermeras destinadas a prevenir la MGF, analizando el abordaje preventivo en ámbito español. Metodología: revisión bibliográfica de la literatura sobre la prevención de la MGF, a través de las bases de datos científicos Pubmed, Cinahl Ebscohost, Proquest, Portal Regional BVS, Índice CSCIC, CUIDEN y Cochrane. Resultados: Se seleccionaron un total de 20 documentos para análisis, de los que 13 eran estudios cualitativos (búsquedas sistemáticas y bibliográficas), 2 artículos de revistas sanitarias, 3 protocolos, 1 guía y 1 manual. Discusión: las diferentes reformas legislativas orientadas a promover la sanción y la persecución de la MGF son herramientas útiles para prevenir la MGF, pero para conseguir erradicarla el aspecto clave es la educación y la sensibilización de la comunidad, con el fin de conseguir que se abandone por convencimiento propio. Los profesionales de enfermería tienen un papel clave en la detección y prevención de casos, pero requieren una formación transcultural, que fomente la comunicación interpersonal y la coordinación multidisciplinar. Los mediadores interculturales, los testigos y los líderes comunitarios que se posicionen en contra de la MGF pueden ser herramientas útiles. Conclusiones: La intervención preventiva desde el ámbito sanitario es posible y necesaria, pero hay una coordinación multidisciplinar para poder actuar sobre toda la comunidad, así como una correcta formación de los profesionales y una aplicación correcta de protocolos actualizados que permitan el seguimiento de los casos. Se requiere investigación y mecanismos de evaluación para poder implementar estrategias y enfoques efectivos para hacer un correcto abordaje preventivo de la MGF.

[eng] Background: Female genital mutilation (FGM) is internationally recognized as a harmful practice for women’s health, a form of gender-based violence, and a violation of human rights. Millions of women suffer and accept ablation as a cultural tradition, a process of socialization that has provided them with ethnic and gender identity for thousands of years, in more than 30 countries around the world. In recent decades, Spain has become one of the destinations of the migrant population, which has involved new cultures and new challenges. Objectives: to describe the main nursing interventions aimed at preventing FGM, analyzing the preventive approach in Spain. Methods: literature review of the literature on FGM prevention, through the scientific databases Pubmed, Cinahl Ebscohost, Proquest, BVS Regional Portal, CSCIC Index, CUIDEN and Cochrane. Results: A total of 20 documents were selected for analysis, of which 13 were qualitative studies (systematic and bibliographic research), 2 articles in health journals, 3 protocols, 1 guide and 1 manual. Discussion: the different legislative reforms aimed at promoting the sanction and persecution of FGM are useful tools to prevent FGM, but to eradicate it the key aspect is the education and awareness of the community, in order to getting him to abandon himself out of self-conviction. Nursing professionals play a key role in case detection and prevention, but require cross-cultural training, which encourages interpersonal communication and multidisciplinary coordination. Intercultural mediators, witnesses, and community leaders who stand up against FGM can be useful tools. Conclusions: Preventive intervention from the health field is possible and necessary, but multidisciplinary coordination is needed to act on the whole community, as well as the correct training of professionals and the correct application of updated protocols that allow the follow-up of cases. Research and evaluation mechanisms are required to implement effective strategies and approaches to properly address FGM.