¿Los fármacos procinéticos mejoran la tolerancia a la nutrición enteral en pacientes críticos?

Abstract

[spa] La alteración de la motilidad gastrointestinal es frecuente entre los pacientes con enfermedad crítica, lo que puede conducir a la intolerancia a la nutrición enteral (NE). Es un problema común y con un gran impacto en la morbimortalidad de esta población. Los fármacos procinéticos son la primera línea de tratamiento y promueven el vaciamiento gástrico para mejorar la tolerancia, aunque su eficacia y seguridad no están claras. El objetivo general de esta revisión es examinar si los fármacos procinéticos mejoran la tolerancia a la nutrición enteral. A nivel específico, describir los efectos producidos por estos agentes y evaluar su eficacia y seguridad. Esta revisión se ha realizado mediante la búsqueda en las siguientes bases de datos: BVS, PubMed, CINAHL y Cochrane. Finalmente, se han incluido 23 artículos evaluados con la escala SIGN (nivel de evidencia y grado de recomendación), que tratan sobre el manejo de la intolerancia a la NE o comparan los diferentes fármacos disponibles. Los resultados obtenidos en esta revisión establecen que los fármacos procinéticos son beneficiosos y mejoran la tolerancia a la nutrición enteral en pacientes críticos. La eritromicina es el agente más efectivo, pero su uso está limitado por los efectos adversos y se asocia con taquifilaxia. La metoclopramida es el más utilizado, aunque también pierde eficacia con el aumento de días de tratamiento. Varios autores coinciden en la administración combinada de ambos fármacos como primera línea de terapia, ya que no produce efectos adversos graves y la taquifilaxia es menor. La diarrea es la reacción adversa más común y, por otra parte, los agentes de promotilidad no son eficaces para mejorar la tolerancia a la NE en pacientes traumáticos ni en pacientes con lesión cerebral.

[cat] L'alteració de la motilitat gastrointestinal és freqüent entre els pacients amb malaltia crítica, fet que pot conduir a la intolerància a la nutrició enteral (NE). És un problema comú i amb un gran impacte en la morbimortalitat d'aquesta població. Els fàrmacs procinètics són la primera línia de tractament i promouen el buidatge gàstric per millorar la tolerància, encara que la seva eficàcia i seguretat no són clares. L’objectiu general d’aquesta revisió és examinar si els fàrmacs procinètics milloren la tolerància a la nutrició enteral. A nivell específic, descriure els efectes produïts per aquests agents i avaluar-ne l'eficàcia i la seguretat. Aquesta revisió s'ha realitzat mitjançant la cerca a les bases de dades següents: BVS, PubMed, CINAHL i Cochrane. Finalment, s'hi han inclòs 23 articles avaluats amb l'escala SIGN (nivell d'evidència i grau de recomanació), que tracten sobre el maneig de la intolerància a la NE o comparen els diferents fàrmacs disponibles. Els resultats obtinguts en aquesta revisió estableixen que els fàrmacs procinètics són beneficiosos i milloren la tolerància de la nutrició enteral a pacients crítics. L'eritromicina és l'agent més efectiu, però té un ús limitat pels efectes adversos i s'associa amb taquifilàxia. La metoclopramida és la més utilitzada, encara que també perd eficàcia amb l'augment de dies de tractament. Diversos autors coincideixen en l'administració combinada de tots dos fàrmacs com a primera línia de teràpia, ja que no produeix efectes adversos greus i la taquifilàxia és menor. La diarrea és la reacció adversa més comuna i, per altra banda, els agents de promotilitat no són eficaços per millorar la tolerància a la NE en pacients traumàtics ni en pacients amb lesió cerebral.

[eng] Impaired gastrointestinal motility is common among critically ill patients, which can lead to enteral nutrition (EN) intolerance. It is a common problem with a great impact on the morbidity and mortality of this population. Prokinetic drugs are the first line of treatment and promote gastric emptying to improve tolerance, although their efficacy and safety are unclear. The general objective of this review is to examine whether prokinetic drugs improve tolerance to enteral nutrition. At a specific level, describe the effects produced by these agents and evaluate their efficacy and safety. This review has been carried out by searching the following databases: BVS, PubMed, CINAHL and Cochrane. Finally, 23 articles evaluated with the SIGN scale (level of evidence and degree of recommendation) have been included, which deal with the management of intolerance to EN or compare the different drugs available. The results obtained in this review establish that prokinetic drugs are beneficial and improve the tolerance of enteral nutrition in critically ill patients. Erythromycin is the most effective agent, but its use is limited by adverse effects and it is associated with tachyphylaxis. Metoclopramide is the most widely used, although it also loses efficacy with increasing days of treatment. Several authors agree on the combined administration of both drugs as the first line of therapy, since it does not produce serious adverse effects and tachyphylaxis is less. Diarrhea is the most common adverse reaction and, on the other hand, promotility agents are not effective in improving tolerance to EN in trauma patients or in patients with brain injury.