El sentimiento de soledad en personas mayores institucionalizadas y no institucionalizadas. Intervenciones para reducir el sentimiento de soledad.

Abstract

[spa] Introducción: Las personas mayores son el colectivo más propenso a padecer sentimientos de soledad puesto que son personas que se encuentran en la última etapa de su vida dónde están sujetos a constantes cambios como la pérdida de la pareja, la pérdida de amigos, la jubilación, el deterioro fisiológico y cognitivo o la institucionalización, además de sufrir sentimientos de inadaptación por la evolución de las nuevas generaciones y sobretodo respecto a las nuevas tecnologías. Objetivo: El objetivo de esta revisión bibliográfica es determinar cuáles son las personas mayores que presentan niveles más elevados de soledad, si son las institucionalizadas o las no institucionalizadas. Además, esta investigación también busca analizar cuáles son las intervenciones que existen para reducir este sentimiento de soledad, si son efectivas o no y proponer otras intervenciones que puedan paliar este sentimiento. Metodología: Para dicha revisión, se ha realizado una búsqueda bibliográfica en diferentes bases de datos científicas con los descriptores (DeCS) seleccionados, donde se seleccionaron 20 artículos después de descartar artículos que no cumplían con los criterios de inclusión o con los objetivos. Resultados: Los resultados de esta revisión concluyen que las personas mayores que padecen unos niveles más altos de soledad son aquellas que residen en una institucionalización, debido posiblemente a que éstas poseen un menor grado de autonomía, se encuentran fuera del que siempre ha sido su lugar de residencia, sus familiares y amigos no se encuentran cerca y no poseen relaciones significativas con otros residentes. Existen diversas intervenciones para reducir el sentimiento de soledad, pero es necesario que se investigue más sobre la efectividad de estas, se lleven a la práctica más frecuentemente y que se informe a los pacientes de todos los recursos y servicios de los que disponen. Conclusiones: Es tarea de salud pública concienciar a la población de la existencia de los sentimientos de soledad en las personas mayores para crear una red estable de recursos y un protocolo de detección precoz de los sentimientos de soledad. Las enfermeras tenemos un papel clave en la prevención, promoción e intervención de la salud de las personas mayores.

[cat] Introducció: Les persones majors són el col·lectiu més propens a patir sentiments de solitud perquè són persones que es troben en l'última etapa de la seva vida on estan subjectes a constants canvis com la pèrdua de la parella, la pèrdua d'amics, la jubilació, la deterioració fisiològica i cognitiva o la institucionalització, a més de sofrir sentiments d'inadaptació per l'evolució de les noves generacions i sobretot respecte a les noves tecnologies. Objectiu: L'objectiu d'aquesta revisió bibliogràfica és determinar quines són les persones majors que presenten nivells més elevats de solitud, si són les institucionalitzades o les no institucionalitzades. A més, aquesta recerca també cerca analitzar quines són les intervencions que existeixen per a reduir aquest sentiment de solitud, si són efectives o no i proposar altres intervencions que puguin pal·liar aquest sentiment. Metodologia: Per a aquesta revisió, s'ha realitzat una recerca bibliogràfica en diferents bases de dades científiques amb els descriptors (DeCS) seleccionats, on es van seleccionar 20 articles després de descartar articles que no complien amb els criteris d'inclusió o amb els objectius. Resultats: Els resultats d'aquesta revisió conclouen que les persones majors que pateixen uns nivells més alts de solitud són aquelles que resideixen en una institucionalització, degut possiblement al fet que aquestes posseeixen un menor grau d'autonomia, es troben fora del que sempre ha estat el seu lloc de residència, els seus familiars i amics no es troben a prop i no posseeixen relacions significatives amb altres residents. Existeixen diverses intervencions per a reduir el sentiment de solitud, però és necessari que s'investigui més sobre l'efectivitat d'aquestes, es duguin a la pràctica més sovint i que s'informi els pacients de tots els recursos i serveis dels quals disposen. Conclusions: És tasca de salut pública conscienciar a la població de l'existència dels sentiments de solitud en les persones majors per a crear una xarxa estable de recursos i un protocol de detecció precoç dels sentiments de solitud. Les infermeres tenim un paper clau en la prevenció, promoció i intervenció de la salut de les persones majors.

[eng] Introduction: Elderly people are the most prone to suffer feelings of solitude because they are people who are in the last stage of their life where they are subject to constant changes such as loss of partners, loss of friends, retirement, physiological and cognitive deterioration or institutionalization, as well as suffering feelings of inadequacy with the evolution of the new generations and especially with regard to new technologies. Objectives: The objective of this bibliographic review is to determine which older people have higher levels of solitude, whether institutionalized or non-institutionalized. In addition, this research also seeks to analyse what interventions exist to reduce this feeling of solitude, whether they are effective or not and to propose other interventions that may alleviate this feeling. Methodology: For this revision, bibliographic research has been carried out in different scientific databases with the selected descriptors (DeCS), where 20 articles were selected after discarding articles that did not meet the inclusion criteria or objectives. Results: The results of this review conclude that older people with higher levels of solitude are those who reside in institutionalizations, possibly because they have a lower degree of autonomy and they are outside what has always been their place of residence and their relatives and friends are not nearby and have no meaningful relations with other residents. There are various methods to reduce the feeling of solitude, but more research is needed to find out the effectiveness of this methods. They are carried out more often and patients are informed of all the resources and services available to them. Conclusions: It is a public health task to make people aware of the existence of feelings of solitude in older people in order to create a stable network of resources and a protocol for early detection of feelings of solitude. Nurses have a key role to play in preventing, promoting and intervening with in the health of elder people.