El part humanitzat, millora la satisfacció de la gestant?

Show simple item record

dc.contributor Martínez Andreu, Sonia
dc.contributor.author Santmartí Oliver, Catalina
dc.date 2022
dc.date.accessioned 2022-06-17T08:55:38Z
dc.date.available 2022-06-17T08:55:38Z
dc.date.issued 2022-06-17
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/159219
dc.description.abstract [cat] Amb l’arribada de la Revolució Industrial, es produí la institucionalització del part, provocant així la transició de part domiciliari a part hospitalari. Aquesta modificació de l’atenció, va promoure la medicalització del procés, convertint el part en un esdeveniment mèdic i a la partera en una pacient patològica. L’atenció passà a centrarse en els aspectes tecnològics, obviant l’esfera psicològica – emocional de la dona, alienant-la de la presa de decisions envers el procés de part i aïllant-la del seu entorn. Aquesta visió de l’atenció segueix present en els nostres dies, tot i que l’evidència científica ha demostrat els riscs i els perjudicis que comporta. De la voluntat de canvi sorgeix el concepte d’atenció humanitzada, que exposa la necessitat d’adoptar un nou enfocament que entengui l’experiència de part com una experiència humana, on es tinguin en compte els aspectes afectius de la dona per tal d’assegurar una atenció de qualitat. D’aquesta manera, l’objectiu general d’aquest estudi és: analitzar les característiques i els beneficis del part humanitzat i la satisfacció percebuda. Per donar resposta a aquest propòsit, es realitza una recerca bibliogràfica a la base de dades PubMed i al metacercador Biblioteca Virtual de la Salud (BvS),limitant-la en els darrers 11 i 10 anys de publicació respectivament. Així i tot, a la BvS, es va operar amb més filtres que s’exposen a l’apartat corresponent. S’han inclòs un total de 30 articles, 10 dels quals són revisions bibliogràfiques, 1 estudi cas – control, 1 assaig clínic controlat de tipus aleatoritzat i 18 estudis descriptius, 14 dels quals són qualitatius i la resta són quantitatius. Finalment, a mode de conclusió, s’evidencia que el compliment de les premisses que caracteritzen el part humanitzat, com ara bé: educació prenatal, presència d’un acompanyant, foment de l’autonomia de la gestant, respecte a la fisiologia de part (mínima intervenció possible), lliberat de moviment / posició durant el treball de part i la fase expulsiva i aplicació de mesures no farmacològiques per alleujar el dolor, s’associen a una major satisfacció percebuda per la gestant. ca
dc.description.abstract [spa] Con la llegada de la Revolución Industrial, se produjo la institucionalización del parto, provocando así la transición de parto domiciliario a parto hospitalario. Esta modificación de la atención promovió la medicalización del proceso, convirtiendo el parto en un acontecimiento médico y a la mujer en una paciente patológica. La atención pasó a centrarse en los aspectos tecnológicos, obviando la esfera psicológica – emocional de la mujer, alienándola de la toma de decisiones sobre su proceso de parto y aislándola de su entorno. Esta visión de la atención sigue presente en nuestros días, aunque la evidencia científica haya demostrado los riesgos y perjuicios que conlleva. De la voluntad del cambio surge el concepto de atención humanizada, que expone la necesidad de adoptar un nuevo enfoque que entienda la experiencia de parto como una experiencia humana, donde se tengan en cuenta los aspectos afectivos de la mujer con el fin de asegurar una atención de calidad. De este modo, el objetivo planteado es: analizar las características y los beneficios del parto humanizado y la satisfacción percibida. Para dar respuesta a este propósito, se realiza una búsqueda bibliográfica en la base de datos PubMed y en el metabuscador Biblioteca Virtual de la Salud (BvS), limitándola en los 11 y 10 años de publicación respectivamente. Además, en la BvS, se operó con más filtros que se exponen en el apartado correspondiente. Se han incluido un total de 30 artículos, 10 de los cuales son revisiones bibliográficas, 1 estudio caso – control, 1 ensayo clínico controlado de tipo aleatorio y 18 estudios descriptivos, 14 de los cuales son cualitativos y el resto son cuantitativos. Finalmente, a modo de conclusión, se evidencia que el cumplimiento de las premisas que caracterizan el parto humanizado, entre las cuales: educación prenatal, presencia de un acompañante, fomento de la autonomía de la gestante, respeto a la fisiología del parto (mínima intervención posible), libertad de movimento / posición durante el trabajo de parto y la fase expulsiva i aplicación de medidas no farmacológicas per aliviar el dolor, se asocian a una mayor satisfacción percibida por la gestante. ca
dc.description.abstract [eng] When the Industrial Revolution started, the institutionalization of childbirth took place, causing the transition from home birth to hospital birth. This change in care promoted the medicalization of the process, turning childbirth intro a medical event and the woman into a pathological patient. The psychological – emotional sphere of woman was left behind, as well as the decision of her birth process and isolate her from environment. The vision of care is still present today, even though scientific evidence has demonstrated the risks and harms involved. From the desire for change arises the concept of humanized care, which exposes the need to adopt a new approach that understands the childbirth experience as a human experience, where the affective aspects of the woman are taken into account in order to ensure quality care. Thus, the objective is: to analyze the characteristics and the benefits of humanized childbirth and perceived satisfaction. In order to respond to this purpose, a bibliographic search was carried out in the PubMed database and in the Virtual Health Library (BvS) meta – search engine, limitating it to 11 and 10 years of publication, respectively. In addition, in the BvS, more filters were used, which are described in the corresponding section. A total of 30 articles were included, 10 of which are literature reviews, 1 case – control study, 1 randomized controlled clinical trial and 18 descriptive studies, 14 of which are qualitative, and the rest are quantitative. Finally, by way of conclusion, it is evident that compliance with the premises that characterize humanized childbirth, among which, prenatal education, presence of a companion, promotion of the autonomy of the pregnant woman, respect for the physiology of childbirth (minimum possible intervention), freedom of movement / position during labor and the third stage of labor and application of non – pharmacological measures to relieve pain, are associated with greater satisfaction perceived by the pregnant woman. ca
dc.format application/pdf
dc.language.iso cat ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights all rights reserved
dc.rights info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.subject 614 - Higiene i salut pública. Contaminació. Prevenció d'accidents. Infermeria ca
dc.subject.other Treball de part ca
dc.subject.other part ca
dc.subject.other part humanitzat ca
dc.subject.other relaxació ca
dc.subject.other Trabajo de parto ca
dc.subject.other obstetricia ca
dc.subject.other parto ca
dc.subject.other parto humanizado ca
dc.subject.other relajación ca
dc.subject.other Labor ca
dc.subject.other obstetrics ca
dc.subject.other childbirth ca
dc.subject.other humanized childbirth ca
dc.subject.other relaxation ca
dc.title El part humanitzat, millora la satisfacció de la gestant? ca
dc.type info:eu-repo/semantics/bachelorThesis ca
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search Repository


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics