Trastorns de la conducta alimentària dins el context de la pandèmia per COVID-19

Abstract

[eng] Introduction: The spread of the new coronavirus (COVID-19) has been a major global health concern since the early 2020s. Quarantine and social distancing were the main restrictive measures chosen to curb the spread. As a result, the psychological health of the population has been affected since then. There is clear evidence that the harsh restrictions have affected eating disorders (EDs) by triggering ED symptoms and exacerbating existing ones. Objective: The overall aim of the paper is to describe the worsening of EDs in the population due to the COVID-19 pandemic. In addition, the specific objectives are to know the prevalence of these diseases, to detect the most vulnerable population, to identify risk and protective factors, and finally to analyse the impact of social networks on adolescents and their relationship with ED. Search methodology: 2 searches were carried out in the databases of PubMed and the UIB Catalogue Plus, with the help of keywords from 'Descriptors of Health Sciences' (DeCS). Search results: A total of 154 results were obtained, of which 39 were chosen after the first screening and 33 were eligible. Finally, 22 articles were included in the paper. Discussion: Since the beginning of the pandemic, a deterioration of general mental health and worsening of specific symptoms of EDs has been detected. The most frequent vulnerability mechanisms among adolescents and young adults were social isolation and quarantine. Likewise, it has also been shown that there is a clear influence of the use of social networks and self-esteem on the worsening of the clinical picture of people vulnerable to developing EDs or exacerbating those who may already have them. Conclusion: The clear relationship between the pandemic and the worsening of EDs has been demonstrated, making it necessary to propose prevention strategies in the most vulnerable population, early detection protocols and to know how to individualise each patient, considering a more holistic view of the person.

[spa] Introducción: La propagación del nuevo coronavirus (COVID-19) ha sido un gran problema de salud global desde principios de 2020. La cuarentena y el distanciamiento social fueron las principales medidas restrictivas que se optaron para frenar la propagación. En consecuencia, la salud psicológica de la población se ha visto afectada desde entonces. Existe clara evidencia de que las duras restricciones han afectado a los trastornos de conducta alimentaria (TCA), al desencadenar síntomas propios de estas enfermedades y exacerbar los existentes. Objetivo: El objetivo general del trabajo se centra en describir el empeoramiento de los TCA de la población debido a la pandemia por COVID-19. Además, con los objetivos específicos se pretende conocer la prevalencia de estas enfermedades, detectar la población más vulnerable, identificar los factores de riesgo y protectores, y por último analizar el impacto que tienen las redes sociales sobre los adolescentes y su relación con los TCA. Metodología de búsqueda: Se realizaron 2 búsquedas en las bases de datos de PubMed y el Catálogo Plus de la UIB, con la ayuda de las palabras clave procedentes de ‘Descriptores de Ciencias de la Salud’ (DeCS). Resultados de la búsqueda: Se obtuvieron un total de 154 resultados, de los cuales se eligieron 39 después del primer cribado y 33 fueron los elegibles. Finalmente 22 artículos fueron los incluidos en el trabajo. Discusión: Desde el inicio de la pandemia se ha detectado un deterioro de la salud mental general y empeoramiento de la sintomatología específica de los TCA. Los mecanismos de vulnerabilidad más frecuentes entre los adolescentes y adultos jóvenes fue el aislamiento social y la cuarentena. Así mismo, también se ha visto que hay una clara influencia del uso de redes sociales y la autoestima al empeoramiento del cuadro clínico de las personas vulnerables a padecer TCA o exacerbar los que ya pueden tener de base. Conclusión: Se ha comprobado la clara relación de la pandemia con el empeoramiento de los TCA, con lo cual, es necesario plantear estrategias de prevención en la población más vulnerable, protocolos de detección precoz y saber individualizar a cada paciente, teniendo en cuenta una visión más holística de la persona.

[cat] Introducció: La propagació del nou coronavirus (COVID-19) ha estat un gran problema de salut global des de principis de 2020. La quarantena i el distanciament social van ser les principals mesures restrictives que es van optar per a frenar la propagació. En conseqüència, la salut psicològica de la població s'ha vist afectada des de llavors. Existeix clara evidència que les dures restriccions han afectat els trastorns de conducta alimentària (TCA), en desencadenar símptomes propis d'aquestes malalties i exacerbar els existents. Objectiu: L'objectiu general del treball se centra en descriure l'empitjorament dels TCA de la població a causa de la pandèmia per COVID-19. A més, amb els objectius específics es pretén conèixer la prevalença d'aquestes malalties, detectar la població més vulnerable, identificar els factors de risc i protectors, i finalment analitzar l'impacte que tenen les xarxes socials sobre els adolescents i la seva relació amb els TCA. Metodologia de cerca: Es van realitzar 2 cerques en les bases de dades de PubMed i el Catàleg Plus de la UIB, amb l'ajuda de les paraules clau procedents de ‘Descriptors de Ciències de la Salut’ (DeCS). Resultats de la cerca: Es van obtenir un total de 154 resultats, dels quals es van triar 39 després del primer garbellat i 33 van ser els elegibles. Finalment 22 articles van ser els inclosos en el treball. Discussió: Des de l'inici de la pandèmia s'ha detectat una deterioració de la salut mental general i empitjorament de la simptomatologia específica dels TCA. Els mecanismes de vulnerabilitat més freqüents entre els adolescents i adults joves va ser l'aïllament social i la quarantena. Així mateix, també s'ha vist que hi ha una clara influència de l'ús de xarxes socials i l'autoestima a l'empitjorament del quadre clínic de les persones vulnerables a patir TCA o exacerbar els que ja poden tenir de base. Conclusió: S'ha comprovat la clara relació de la pandèmia amb l'empitjorament dels TCA, amb la qual cosa, és necessari plantejar estratègies de prevenció en la població més vulnerable, protocols de detecció precoç i saber individualitzar a cada pacient, tenint en compte una visió més holística de la persona.