Papel de la enfermera en el documento de voluntades anticipadas

Abstract

[spa] El documento de voluntades anticipadas es aquel en el que una persona manifiesta por escrito y de manera anticipada aquellos deseos, voluntades, preferencias e instrucciones sobre los cuidados y tratamiento de su salud para tener en cuenta cuando se encuentre en una situación en la que no pueda expresar su voluntad. “Cuidar” en enfermería significa también velar porque el principio de autonomía de cualquier paciente se cumpla durante todo su proceso de enfermedad incluso si llega un momento en el que no se pueda manifestar. El objetivo general de este trabajo es valorar el uso, la necesidad y la percepción del documento de últimas voluntades por parte de las enfermeras, analizar la implicación de estas en todo el proceso. Método. Se ha realizado una búsqueda bibliográfica en los metabuscadores BVS y EBSCOhost así como en las bases de datos Pubmed y CINAHL. Se ha limitado la búsqueda a publicaciones académicas, artículos revistas científicas y revisiones publicadas en los últimos 10 años (2012-2022) en inglés o español. Resultado, Aunque la percepción por parte de la enfermera de este documento es muy positiva y favorable, los conocimientos que tienen acerca de la normativa, el contenido, el acceso al documento son muy escasos. Discusión Entre los diferentes trabajos publicados sobre el documento de voluntades anticipadas los resultados coinciden hacia esa dirección, los profesionales y pacientes creen que es un documento muy útil, pero a la vez destaca la falta de información y formación en todo lo relacionado a él. La comunicación paciente profesional constituye un pilar fundamental en el desarrollo de este documento Conclusiones. Es fundamental afianzar la buena percepción que tienen las enfermeras sobre el documento de voluntades anticipadas con conocimientos sólidos y prácticas efectivas Se debería proponer la implementación de programas de formación continuada acerca de este documento en todos los ámbitos ya no sólo en el ámbito clínico sino también se debería incluir como formación en los estudios oficiales de grado, máster, postgrado. Se debería promover un cambio que vaya más allá y que provoque una profunda reflexión sobre los cuidados al final de la vida.

[cat] El document de voluntats anticipades és aquell en que una persona manifesta per escrit i de manera anticipada aquells desitjos, voluntats, preferències i instruccions sobre les cures i tractament de la seva salut per tenir en compte quan es trobi en una situació en què no pugui expressar la voluntat. “Tenir cura” en infermeria significa també vetllar perquè el principi d'autonomia de qualsevol pacient es compleixi durant tot el seu procés de malaltia fins i tot si arriba un moment en què no es pugui manifestar. L'objectiu general d'aquest treball és valorar l'ús, la necessitat i la percepció del document d'últimes voluntats per part de les infermeres, analitzar-ne la implicació en tot el procés. Mètode, S'ha realitzat una cerca bibliogràfica als metacercadors BVS i EBSCOhost així com a les bases de dades Pubmed i CINAHL. S'ha limitat la cerca a publicacions acadèmiques, articles revistes científiques i revisions publicades en els darrers 10 anys (2012-2022) en anglès o espanyol. Resultat, encara que la percepció per part de la infermera d’aquest document és molt positiva i favorable, els coneixements que tenen sobre la normativa, el contingut, l’accés al document són molt escassos. Discussió Entre els diferents treballs publicats sobre el document de voluntats anticipades els resultats coincideixen cap a aquesta direcció, els professionals i pacients creuen que és un document molt útil, però alhora destaca la manca d'informació i formació en tot allò que s'hi relaciona. La comunicació pacient professional és un pilar fonamental en el desenvolupament d'aquest document Conclusions, És fonamental consolidar la bona percepció que tenen les infermeres sobre el document de voluntats anticipades amb coneixements sòlids i pràctiques efectives. S'hauria de proposar la implementació de programes de formació continuada sobre aquest document en tots els àmbits ja no només en l'àmbit clínic sinó també hauria d'incloure com a formació als estudis oficials de grau, màster, postgrau. S'hauria de promoure un canvi que vagi més enllà i que provoqui una reflexió profunda sobre les cures al final de la vida.

[eng] The advance directives document is the document in which a person states in writing and in advance those wills, wishes, preferences and instructions about the care and treatment of their health to be considered when they find themselves in a situation in which they cannot express his will. "Caring" in nursing also means ensuring that the principle of autonomy of any patient is complied with throughout his or her disease process, even if there comes a time when he or she is unable to express his or her wishes. The general objective of this study is to assess the use, need and perception of the last will document by nurses, and to analyze their involvement in the whole process. Method, a bibliographic search was carried out in the metasearch engines BVS and EBSCOhost as well as in the Pubmed and CINAHLdatabases. The search was limited to academic publications, scientific journal articles and reviews published in the last 10 years (2012-2022) in English or Spanish. Result, although the nurse's perception of this document is very positive and favorable, the knowledge they have about the regulations, the content, and access to the document is very scarce. Discussion, among the different studies published on the advance directives document, the results coincide in this direction; professionals and patients believe that it is a very useful document, but at the same time there is a lack of information and training on everything related to it. Patient-professional communication is a fundamental pillar in the development of this document. Conclusions, it is essential to consolidate the good perception that nurses have about the advance directives document with solid knowledge and effective practices. It should be proposed to implement continuing education programs on this document in all areas, not only in the clinical setting but also as training in official undergraduate master’s and postgraduate studies. A change should be promoted that goes further and provokes a profound reflection on the end-of-life care