[cat] A Mallorca, l’agrupacionisme folklòric d’inicis del segle XX esdevé un exemple clar del que es coneix com a folklorisme. Les dinàmiques culturals, polítiques i socials de l’època, com són el Modernisme, el Noucentisme, o els relats a favor del turisme de finals del segle XIX i inicis del segle XX, configuren un discurs que situa a la tradició com un factor clau en el desenvolupament de la identitat. La formació d’associacions culturals lligades a aquests moviments ocupen una importància destacada en el foment de la mallorquinitat. Les primeres agrupacions folklòriques basen aquest sentiment identitari en la revitalització de la tradició, majoritàriament des de la mostra escènica com podrien ser el Parado de Valldemossa, Tall de Vermadors o Aires de Muntanya; o des de l’estudi i recerca del folklore que condicionaria a la mostra escènica, com en seria un exemple clar l’Art Vell d’Inca.