[spa] La incidencia del cáncer ginecológico ha ido en aumento en los últimos años. Su tratamiento suele incluir histerectomía y anexectomía bilateral, provocando menopausia yatrogénica en mujeres jóvenes, con grandes efectos negativos a corto (sintomatología climatérica) y largo plazo (osteoporosis, aumento de riesgo cardiovascular, etc). La mayoría de estas mujeres, gracias a las mejoras en el diagnóstico y el tratamiento, presentan una expectativa de vida favorable por lo que deberán convivir muchos años con estas secuelas. Su principal tratamiento es la terapia hormonal sustitutiva por lo que la investigación sobre su papel cobra gran relevancia en este ámbito.
Objetivo: Determinar qué pacientes jóvenes (menores de 50 años) intervenidas por patología oncoginecológica pélvica pueden recibir Terapia Hormonal Sustitutiva sin aumentar el riesgo de recidivas.
Método: Búsqueda bibliográfica en PubMed, Embase, Cochrane Library, Up to date y IBECS de estudios publicados en los últimos 5 años en español, catalán e inglés que abordan el uso de terapia hormonal sustitutiva en mujeres jóvenes intervenidas de cáncer ginecológico pélvico o portadoras de mutaciones BRCA intervenidas.
Resultados: Se han seleccionado 18 artículos de un total de 137 resultados. Los datos disponibles sugieren que el uso de terapia hormonal sustitutiva a corto plazo en pacientes jóvenes con cáncer ginecológico (o en portadoras de mutaciones en los genes BRCA) intervenidas que no sufren una neoplasia dependiente de estrógenos, mejora la calidad de vida de las pacientes, sin aumentar el riesgo de recurrencia oncológica. Se carece de evidencia sobre la seguridad de la terapia hormonal en neoplasias ginecológicas estrógeno-dependientes.
Conclusiones: La terapia hormonal sustitutiva está aceptada en mujeres intervenidas con síntomas menopáusicos diagnosticadas de cáncer de endometrio de bajo grado en etapa temprana, cáncer de cuello uterino, cáncer de ovario (excepto los subtipos endometrioide y seroso de bajo grado) y vulvo-vaginal.
[cat] La incidència del càncer ginecològic ha anat en augment els darrers anys. El seu tractament sol incloure histerectomia i anexectomia bilateral, provocant menopausa iatrogènica en dones joves, amb grans efectes negatius a curt (simptomatologia climatèrica) i llarg termini (osteoporosi, augment de risc cardiovascular, etc). La majoria d’aquestes dones, gràcies a les millores en el diagnòstic i el tractament, presenten una expectativa de vida favorable, per la qual cosa hauran de conviure molts anys amb aquestes seqüeles. El seu principal tractament és la teràpia hormonal substitutiva de manera que la investigació sobre seu paper adquireix gran rellevància en aquest àmbit.
4
Objectiu: Determinar quines pacients joves (menors de 50 anys) intervingudes per patologia oncoginecològica pèlvica poden rebre Teràpia Hormonal Substitutiva sense augmentar el risc de recidives.
Mètode: Cerca bibliogràfica a PubMed, Embase, Cochrane Library, Up to date i IBECS d'estudis publicats en els darrers 5 anys en espanyol, català i anglès que aborden l'ús de teràpia hormonal substitutiva en dones joves intervingudes de càncer ginecològic pèlvic o portadores de mutacions BRCA intervingudes.
Resultats: S'han seleccionat 18 articles d'un total de 137 resultats. Les dades disponibles suggereixen que l'ús de teràpia hormonal substitutiva a curt termini en pacients joves amb càncer ginecològic (o en portadores de mutacions als gens BRCA) intervingudes que no pateixen una neoplàsia dependent d'estrògens, millora la qualitat de vida de les pacients, sense augmentar el risc de recurrència oncològica. Manca d'evidència sobre la seguretat de la teràpia hormonal en neoplàsies ginecològiques estrògen-dependents.
Conclusions: La teràpia hormonal substitutiva està acceptada en dones intervingudes amb símptomes menopàusics diagnosticades de càncer d'endometri de baix grau en etapa primerenca, càncer de coll uterí, càncer d'ovari (excepte els subtipus endometrioide i serós de baix grau) i vulvo-vaginal.
[eng] The incidence of gynecological cancer has been increasing in recent years. Its treatment usually includes hysterectomy and bilateral adnexectomy, causing iatrogenic menopause in young women, with important negative effects in short (climacteric symptoms) and long term (osteoporosis, increased cardiovascular risk, etc). Most of them, thanks to improvements in diagnosis and treatment, have a favorable life expectancy, so they will have to live with these sequelae for many years. Its main treatment is hormone replacement therapy, so the research about its role is highly relevant in this area.
Objective: Determine which young patients (under 50 years of age) undergoing surgery for pelvic onco-gynecological pathology can receive Hormone Replacement Therapy without increasing the risk of recurrence.
Method: Literature search in PubMed, Embase, Cochrane Library, Up to date and IBECS of studies published in the last 5 years in Spanish, Catalan and English that address the use of hormone replacement therapy in young women after gynecological pelvic cancer treatment or BRCA carriers.
Results: 18 articles have been selected from a total of 137 results. The available data suggest that the use of short-term hormone replacement therapy in young patients with gynecological cancer (or BRCA carriers) who have undergone surgery and who do not have an estrogen-dependent neoplasm, improves the quality of life of the patients, without increasing the risk of
5
cancer recurrence. Lack of evidence on the safety of hormone therapy in estrogen-dependent gynecological neoplasms.
Conclusions: Hormone replacement therapy is accepted in women with menopausal symptoms diagnosed with early-stage low-grade endometrial cancer, cervical cancer, ovarian cancer (except low-grade serous and endometrioid subtype) and vulvo-vaginal.