Avaluació de l'estat de fragilitat en pacients adults majors oncohematològics i la seva correlació amb factors d'inflamació

Abstract

[cat] L’Organització Mundial de la Salut estima un augment del 34% en la població de persones de la tercera edat per al 2030, el que ens situa en un context d’envelliment poblacional. L’envelliment està associat amb un declivi funcional, caracteritzat per una vulnerabilitat i predisposició major a partir certes malalties, com és el cas de les oncohematològiques. Els pacients majors són un grup molt heterogeni. S’ha vist que la fragilitat és un dels factors més determinants. Les societats de geriatria proposen les avaluacions geriàtriques com a mètode per avaluar els nivells de fragilitat abans de la presa de decisions, enfront a diagnòstics oncològics. Malgrat això, a la pràctica clínica, aquestes no s’apliquen i per tant son pocs els estudis al respecte. Així doncs, aquest estudi té com a objectiu estudiar la utilitat de l’escala d’avaluació geriàtrica en hematologia de fragilitat, coneguda com a GAH, en pacients majors de 65 anys amb malalties oncohematològiques, i la seva relació amb la inflamació. Es va dur a terme un estudi pilot observacional, longitudinal, prospectiu i unicèntric, amb una mida mostral de 50 pacients, amb criteris d’inclusió edat ≥ 65 anys, diagnosticats de malaltia oncohematològica. Es va avaluar la fragilitat i l’estat cognitiu, mitjançant l’escala GAH i la prova MMSE, respectivament. A més, es varen estudiar paràmetres d’inflamació, hematològics, i el desenllaç dels pacients. A tal efecte, es varen fer 3 visites, una basal i dos seguiments als 3 i 6 mesos. En aquest estudi l’escala GAH, va permetre identificar dos grups de pacients, que van acompanyats d’un perfil ben diferenciat, els robusts i els fràgils. Així, els pacients fràgils, respecte als pacients robusts, presenten un perfil caracteritzat per la presència de formes més marcades i amb pitjor evolució de deteriorament cognitiu, junt amb una freqüència més gran de patologies concomitants, disfuncionalitat renal, i un estat proinflamatori més alt amb tendència a l’increment en el temps. El que en conjunt determina una taxa de mortalitat superior als pacients fràgils. Demostrant la necessitat d’estudiar la fragilitat, ja que pot millorar la presa de decisions i, per tant, l’efectivitat del tractament i l’estat de salut dels pacients.

[spa] La Organización Mundial de la Salud estima un aumento del 34% en la población de personas de la tercera edad para el 2030, situándonos en un contexto de envejecimiento poblacional. El envejecimiento está asociado con un declive funcional, caracterizado por una vulnerabilidad y predisposición mayor a padecer ciertas enfermedades, como es el caso de las oncohematológicas. Los pacientes mayores son un grupo muy heterogéneo. Se ha visto que la fragilidad es uno de los factores más determinantes. Las sociedades de geriatría proponen las evaluaciones geriátricas como método para evaluar los niveles de fragilidad antes de la toma de decisiones, frente a diagnósticos oncológicos. A pesar de esto, en la práctica clínica, éstas no se aplican y por tanto son pocos los estudios al respecto. Así pues, este estudio tiene como objetivo estudiar la utilidad de la escala de evaluación geriátrica en hematología de fragilidad, conocida como GAH, en pacientes mayores de 65 años con enfermedades oncohematológicas, y su relación con la inflamación. Se llevó a cabo un estudio piloto observacional, longitudinal, prospectivo y unicéntrico, con un tamaño muestral de 50 pacientes, con criterios de inclusión edad ≥ 65 años, diagnosticados de enfermedad oncohematológica. Se evaluó la fragilidad y el estado cognitivo, mediante la escala GAH y la prueba MMSE, respectivamente. Además, se estudiaron parámetros de inflamación, hematológicos, y el desenlace de los pacientes. Se llevaron a cabo 3 visitas, una basal y dos seguimientos, a los 3 y 6 meses. En este estudio la escala GAH, permitió identificar dos grupos de pacientes, que van acompañados de un perfil muy diferenciado, los robustos y los frágiles. Así, los pacientes frágiles, respecto a los pacientes robustos, presentan un perfil caracterizado por la presencia de formas más marcadas y con peor evolución de deterioro cognitivo, junto con una frecuencia más grande de patologías concomitantes, disfuncionalidad renal, y un estado proinflamatorio más alto con tendencia al incremento en el tiempo. Lo que en conjunto determina una tasa de mortalidad superior en los pacientes frágiles. Demostrando la necesidad de estudiar la fragilidad, puesto que puede mejorar la toma de decisiones y, por lo tanto, la efectividad del tratamiento y el estado de salud de los paciente

[eng] The World Health Organisation estimates an increase of 34% in the elderly population by 2030, which puts us in a context of an ageing population. Aging is associated with a functional decline, characterized by greater vulnerability and predisposition from certain diseases, such as the oncohematologic diseases. Elder patients are a very heterogeneous group. Fragility has been seen as one of the most decisive factors. Geriatric societies propose geriatric evaluations as a method for assessing levels of fragility prior to decision making, against oncological diagnosis. However, in clinical practice, these are not applied, and therefore there are few studies carried out. Thus, this study aims to study the usefulness of the geriatric assessment in hematology, known as GAH, in patients over the age of 65 with oncohematologic diseases, and their relationship with inflammation. An observational, longitudinal, prospective and unicentric study was carried out, with a sample size of 50 patients, being the inclusion criteria age ≥ 65 years with a diagnoses of an oncohematologic disease. Fragility and cognitive state were evaluated using the GAH scale and MMSE test, respectively. In addition, inflammatory and hematological parameters, with patient outcome were studied. Afterwards, 3 visits were made, one basal and two as follow-up, at 3 and 6 months. In this study, the GAH scale allowed the identification of two well-differentiated groups of patients, which were, the fit and the fragile ones. Thus, fragile patients, with respect to the fit ones, present a profile characterized by the presence of more marked forms and worsening cognitive impairment, along with a higher frequency of concomitant pathologies, renal dysfunctionality, and a higher pro-inflammatory state with a tendency to increase in time. Overall, this determines a higher mortality rate for fragile patients. It demonstrates the need to study fragility, as it can improve decision-making and therefore the effectiveness of treatment and the health status of patients