Evaluación de la presencia de acemanano en muestras comerciales de aloe vera (Aloe barbadensis Miller)

Abstract

[spa] Actualmente, el gel de Aloe vera (Aloe barbadensis Miller) es un ingrediente muy habitual en muchos productos de la industria agroalimentaria, en particular en diferentes tipos de bebidas, principalmente debido a las propiedades beneficiosas atribuidas a este producto. Numerosos estudios científicos coinciden en señalar al acemanano, un polisacárido rico en unidades de manosa, parcial o totalmente acetiladas, como el principal compuesto bioactivo de la planta. En este contexto, en este Trabajo de Fin de Grado se ha evaluado la presencia de acemanano en 15 bebidas comerciales con diferente contenido de Aloe vera según su etiquetado (desde el 30 hasta el 99,8%). Además del contenido de acemanano, también se ha determinado el grado de acetilación (GA) del polisacárido, el cual determina la funcionalidad o bioactividad de este compuesto y, por tanto, en cierto modo, su calidad. Finalmente, también se evaluó la presencia de otros biopolímeros, como las pectinas, hemicelulosas y celulosa, en las diferentes muestras analizadas. Las muestras cuyo contenido según etiquetado es del 30% de Aloe vera (5 muestras) presentaron contenidos de acemanano muy bajos (< 20 mg acemanano/100 g muestra fresca). Además, en la mayoría de estas muestras este polímero se encontró totalmente desacetilado. En estas muestras se hallaron los mayores contenidos de polímeros como pectinas, hemicelulosas y celulosa, aunque probablemente tienen su origen, en gran parte, en la adición de ingredientes como por ejemplo zumos de diferentes frutas para dar mejor sabor al producto. Por otra parte, en muestras con porcentajes de Aloe vera, según etiquetado, superiores al 99% (8 muestras), la presencia de acemanano fue muy dispar. Sólo en 3 de las 8 muestras el contenido en acemanano fue superior a los 160 mg acemanano/100 g muestra fresca; de hecho, 4 de las 8 muestras presentaron cantidades de acemanano inferiores a los 35 mg acemanano/100 g muestra fresca. En cuanto al GA, excepto una muestra que presentó un GA > 99%, las demás presentaron GA inferiores al 35%. Las diferentes técnicas de procesado, en particular la aplicación de calor en los procesos de pasteurización, utilizadas para la preparación de este tipo de bebidas podrían haber provocado tanto la degradación como la desacetilación del acemanano. Dado que la legislación existente relativa a este tipo de productos es limitada, los fabricantes de productos de Aloe vera no están obligados a declarar la presencia (ni la calidad) de los compuestos bioactivos presentes en la composición de sus productos finales, lo cual deja al consumidor en un estado de incertidumbre sobre las propiedades reales del producto adquirido.

[cat] Actualment, el gel d'Aloe vera (Aloe barbadensis Miller) és un ingredient molt habitual en molts productes de la indústria agroalimentària, en particular en diferents tipus de begudes, principalment a causa de les propietats beneficioses atribuïdes a aquest producte. Nombrosos estudis científics coincideixen a assenyalar l’acemanà, un polisacàrid ric en unitats de manosa, parcial o totalment acetilades, com el principal compost bioactiu de la planta. En aquest context, en aquest Treball de Fi de Grau s'ha avaluat la presència d’acemanà en 15 begudes comercials amb diferent contingut d'Aloe vera segons el seu etiquetatge (des del 30 fins al 99,8%). A més del contingut de acemanà, també s'ha determinat el grau d'acetilació (GA) del polisacàrid, el qual determina la funcionalitat o bioactivitat d'aquest compost i, per tant, en certa manera, la seva qualitat. Finalment, també es va avaluar la presència d'altres biopolímers, com pectines, hemicel·luloses i cel·lulosa, en les diferents mostres analitzades. Les mostres amb un contingut, segons l’etiquetatge, del 30% d'Aloe vera (5 mostres) van presentar continguts d’acemanà molt baixos (< 20 mg acemanà/100 g mostra fresca). A més, en la majoria d'aquestes mostres aquest polímer es va trobar totalment desacetilat. En aquestes mostres es van trobar els majors continguts de polímers com a pectines, hemicel·luloses i cel·lulosa, encara que probablement tenen el seu origen, en gran part, en l'addició d'ingredients com per exemple sucs de diferents fruites per donar millor sabor al producte. D'altra banda, en mostres amb percentatges d'Aloe vera, segons etiquetatge, superiors al 99% (8 mostres), la presència de acemanà va ser molt dispar. Només en 3 de les 8 mostres el contingut en acemanà va ser superior als 160 mg acemanano/100 g mostra fresca; de fet, 4 de les 8 mostres van presentar quantitats de acemanà inferiors als 35 mg acemanà/100 g mostra fresca. Respecte al GA, excepte una mostra que va presentar un GA > 99%, les altres van presentar GA inferiors al 35%. Les diferents tècniques de processament, en particular l'aplicació de calor en els processos de pasteurització, utilitzades per a la preparació d'aquesta tipus de begudes podrien haver provocat tant la degradació com la desacetilació de l’acemanà. Atès que la legislació existent relativa a aquesta mena de productes és limitada, els fabricants de productes d'Aloe vera no estan obligats a declarar la presència (ni la qualitat) dels compostos bioactius presents en la composició dels seus productes finals, la qual cosa deixa al consumidor en un estat d'incertesa sobre les propietats reals del producte adquirit.

[eng] Currently, Aloe vera gel (Aloe barbadensis Miller) is a very common ingredient in many products of the agri-food industry, particularly in different types of beverages, mainly due to the beneficial properties attributed to this product. Numerous scientific studies coincide in pointing out acemannan, a polysaccharide rich in mannose units, partially or totally acetylated, as the main bioactive compound of the plant. In this context, in this Final Degree Project, the presence of acemannan in 15 commercial beverages with different Aloe vera contents according to their labeling (from 30 to 99,8%) has been evaluated. In addition to the acemannan content, the degree of acetylation (GA) of the polysaccharide was also determined, which determines the functionality or bioactivity of this compound and, therefore, to some extent, its quality. Finally, the presence of other biopolymers, such as pectins, hemicelluloses and cellulose, was also evaluated in the different samples analyzed. The samples, whose labeled content is 30% Aloe vera (5 samples), presented very low acemannan contents (< 20 mg acemannan/100 g fresh sample). Moreover, in most of these samples this polymer was found to be totally deacetylated. The highest contents of polymers such as pectins, hemicelluloses and cellulose were found in these samples, although they probably have their origin, to a large extent, in the addition of ingredients such as juices of different fruits to give better flavor to the product. On the other hand, in samples with percentages of Aloe vera, according to labeling, higher than 99% (8 samples), the presence of acemannan was very uneven. Only in 3 of the 8 samples the acemannan content was higher than 160 mg acemannan/100 g fresh sample; in fact, 4 out of the 8 samples presented amounts of acemannan lower than 35 mg acemannan/100 g fresh sample. As for GA, except for one sample that presented a GA > 99%, the others presented GA lower than 35%. The different processing techniques, in particular the application of heat in pasteurization processes, used for the preparation of this type of beverages could have caused both degradation and deacetylation of the acemannan polymer. Since the existing legislation concerning this type of product is limited, the manufacturers of Aloe vera products are not under any obligation to declare the presence (and quality) of the bioactive compounds present in the composition of their final products, which leaves the consumer in a state of uncertainty about the real properties of the product purchased.