Revalorització dels subproductes derivats de la comercialització de la garrova (ceratonia síliqua l): fibra i composts antioxidants

Abstract

[cat] El garrover (Ceratonia síliqua L.) és un arbre característic de la Mediterrània, on el seu fruit, la garrova, ha presentat un notable creixement els darrers anys, en particular gràcies a la producció de la goma de garroví (E410), un additiu àmpliament utilitzat per part de la indústria alimentaria, el qual s’obté a partir dels pinyols de la garrova. La resta del fruit, és a dir la popa de la garrova suposa entre un 80 i 90% en pes del fruit i és considerat com un subproducte de gran importància en l’alimentació animal. En aquest context, l’objectiu general d’aquest treball es basa en dur a terme una caracterització físico-química de la fibra alimentària i dels composts antioxidants presents a la popa de la garrova, obtinguda a partir d’una selecció de diferents varietats de garrova cultivades a les Illes Balears. En general, els resultats obtinguts mostren com la popa de la garrova es pot considerar com una excel·lent font de carbohidrats, per una part sucres solubles, els quals suposen entre un 33 i 45 % de la popa, depenent de la varietat, en base humida; i per altra fibra alimentària. En el cas de la fibra alimentària, es tracta d’una fracció que suposa al voltant del 45% de la popa, en base humida. D’aquest percentatge un 26% inclou polisacàrids com les pectines (11%), hemicel·luloses (9%) i cel·lulosa (6%), mentre que la lignina hi està present en aproximadament un 19%. En aquest sentit, destacà el subproducte de les varietats Bugadera i Rotjal com excel·lent font de pectines i hemicel·luloses. Per altre banda, la popa de la garrova també presenta valors força elevats de composts antioxidants, el qual es reflecteix amb alts valors determinats per a la capacitat antioxidant. En aquest aspecte, el subproducte obtingut de la varietat Bugadera, cultivada per regadiu, destacà tant pel seu elevat contingut en compost fenòlics (24,4 mg àcid gàl·lic/ g popa) com per la seva elevada capacitat antioxidant mesurada pels mètodes FRAP, ABTS i CUPRAC (fins a 391,5 mg Trólox/g popa mesurats pel mètode ABTS). En conclusió, els resultats obtinguts posen de manifest el gran potencial de la popa de garrova com un subproducte del qual es podrien obtenir biocomposts de gran interès per a la industria agroalimentària, més enllà de la seva limitada utilització per a l’alimentació animal, el qual podria contribuir de forma important a la revalorització d’aquest fruit.

[spa] El algarrobo (Ceratonia síliqua L.) es un árbol característico del Mediterráneo, cuyo fruto, la algarroba, ha experimentado un notable crecimiento en los últimos años, en particular gracias a la producción de goma de algarroba (E410), un aditivo muy utilizado por la industria alimentaria, que se obtiene a partir de las semillas de la algarroba. El resto del fruto, es decir, la pulpa de la algarroba, constituye entre el 80 y el 90% en peso del fruto y se considera un subproducto importante en la alimentación animal. En este contexto, el objetivo general de este trabajo se basa en realizar una caracterización físico-química de la fibra dietética y los compuestos antioxidantes presentes en la pulpa de la algarroba, obtenidos a partir de una selección de diferentes variedades cultivadas en las Islas Baleares. En general, los resultados obtenidos muestran cómo la pulpa de la algarroba se puede considerar como una excelente fuente de hidratos de carbono, por una parte de azúcares solubles, los cuales representan entre el 33 y el 45% de la pulpa, según la variedad, en base húmeda; y por otra parte de fibra alimentaria. En el caso de la fibra alimentaria, esta es una fracción que representa, en base humeda, alrededor del 45% de la pulpa. De este porcentaje, el 26% incluye polisacáridos como pectinas (11%), hemicelulosas (9%) y celulosa (6%), mientras que la lignina está presente en aproximadamente el 19%. En este sentido, el subproducto de las variedades Bugadera y Rotjal destacó como una excelente fuente de pectinas y hemicelulosas. Por otro lado, la pulpa de la algarroba también presenta valores sumamente elevados de compuestos antioxidantes, lo cual se refleja en los elevados valores determinados para la capacidad antioxidante. En este aspecto, el subproducto obtenido de la variedad Bugadera, cultivada bajo riego, destacó tanto por su alto contenido en compuestos fenólicos (24,4 mg ácido gálico/g pulpa) como por su alta capacidad antioxidante medida por los métodos FRAP, ABTS y CUPRAC (hasta 391,5 mg Trolox/g pulpa determinados por el método ABTS). En conclusión, los resultados obtenidos ponen de manifiesto el gran potencial de la pulpa de algarroba como subproducto del cual podrían obtenerse biocompuestos de gran interés para la industria agroalimentaria, más allá de su limitado uso para alimentación animal, lo cual podría contribuir significativamente a la revalorización de este producto.

[eng] Carob tree (Ceratonia síliqua L.) is a characteristic tree of the Mediterranean, whose fruit, carob, has experienced remarkable growth in recent years, in particular thanks to the production of carob gum (E410), an additive widely used by the food industry, which is obtained from carob seeds. The rest of the fruit, carob pulp, constitutes 80-90% by weight of the fruit and is considered an important by-product in animal feed. In this context, the general objective of this work is based on a physico-chemical characterisation of the dietary fibre and antioxidant compounds present in carob pulp, obtained from a selection of different varieties of carob grown in the Balearic Islands. In general, the results obtained show how carob pulp can be considered as an excellent source of carbohydrates; on the one hand, soluble sugars, which represent, on a wet basis, between 33 and 45% of the pulp, depending on the variety; and on the other hand, dietary fibre. In the case of dietary fibre, this is a fraction representing about 45% of the pulp, on a wet basis. Of this percentage, 26% includes polysaccharides such as pectins (11%), hemicelluloses (9%) and cellulose (6%), while lignin is present in about 19%. In this respect, the by-product of the Bugadera and Rotjal varieties stood out as an excellent source of pectins and hemicelluloses. On the other hand, carob pulp also shows extremely high values of antioxidant compounds, which is reflected in high values determined for antioxidant capacity. In this respect, the by-product obtained from the Bugadera variety, grown under irrigation, stood out both for its high content of phenolic compounds (24.4 mg gallic acid/g pulp) and for its high antioxidant capacity measured by FRAP, ABTS and CUPRAC methods (up to 391.5 mg Trolox/g pulp measured by the ABTS method). In conclusion, the results obtained show the great potential of carob pulp as a by-product from which different biocompounds of great interest for the agri-food industry could be obtained, beyond its limited use for animal feed. This could contribute significantly to the revalorization of this fruit.