Manejo del delirio en pacientes críticos con ventilación mecánica

Abstract

[spa] Introducción: El delirio es de las manifestaciones clínicas de deterioro cognitivo más frecuente dentro de las salas de UCI en pacientes críticos (60%). La identificación de los factores de riesgo junto a al cuestionario CAM-UCI permite la valoración cognitiva y estimar el tipo de delirio (hipoactivo, hiperactivo). Las intervenciones farmacológicas implican la sedación y manejo de la analgesia, con repercusiones sobre el sistema cognitivo. Objetivo: Explorar los efectos de la musicoterapia y las intervenciones de soporte familiar para la disminución el delirio en pacientes críticos con ventilación mecánica (VM). Resultados: El delirio hipoactivo cursa con alucinaciones y memoria delirante, se asocia a una estancia hospitalaria más larga (mayor a 7 días) y mayor mortalidad (32%). La musicoterapia permite atenuar los síntomas de ansiedad y estimula la actividad cerebral. El soporte familiar alivia incertidumbre y sentimiento de frustración en los miembros familiares. Discusión: El CAM-UCI permite la valoración posterior al ingreso a UCI e identificar los efectos sobre la actividad cognitiva a largo plazo, su aplicación se ve limitada por lagunas en el conocimiento de los enfermeros y personal del UCI. El soporte familiar carece de validez por cegamiento de la aplicación de la terapia. Musicoterapia no favorece el manejo del dolor ni del delirio. Conclusiones: Se recomienda profundizar en la investigación sobre la terapia familiar para reducir la prevalencia delirio en entornos UCI y tratar la sintomatología delirante. El CAM-UCI mostrara puntajes positivos mientras se apliquen las intervenciones musicales, ya que el efecto del soporte familiar sobre el delirio del paciente no está clara.

[eng] Introduction: Delirium is one of the most frequent clinical manifestations of cognitive impairment in ICU rooms in critically ill patients (60%). The identification of risk factors together with the CAM-UCI questionnaire allows cognitive assessment and estimation of the type of delirium (hypoactive, hyperactive). Pharmacological interventions involve sedation and management of analgesia, with repercussions on the cognitive system. Aim: To explore the effects of music therapy and family support interventions to reduce delirium in critical patients with mechanical ventilation (MV). Results: Hypoactive delirium presents with hallucinations and delusional memory, is associated with a longer hospital stay (greater than 7 days) and higher mortality (32%). Music therapy helps reduce anxiety symptoms and stimulates brain activity. Family support relieves uncertainty and feelings of frustration in family members. Discussion: The CAM-UCI allows assessment after admission to the ICU and identifies the effects on cognitive activity in the long term, its application is limited by gaps in the knowledge of nurses and ICU staff. Family support lacks validity due to blinding of therapy application. Music therapy does not favor the management of pain or delirium. Conclusions: Further research on family therapy is recommended to reduce the prevalence of delirium in ICU settings and treat delusional symptoms. The CAM-UCI will show positive scores while musical interventions are applied, since the effect of family support on the patient's delirium is not clear.

[cat] Introducció: el deliri és una de les manifestacions clíniques més freqüents de deteriorament cognitiu a les sales d'UCI en pacients crítics (60%). La identificació dels factors de risc juntament amb el qüestionari CAM-UCI permet la valoració cognitiva i l'estimació del tipus de deliri (hipoactiu, hiperactiu). Les intervencions farmacològiques impliquen sedació i maneig de l'analgèsia, amb repercussions en el sistema cognitiu. Objectiu: explorar els efectes de la musicoteràpia i les intervencions de suport familiar per reduir el deliri en pacients crítics amb ventilació mecànica (VM). Resultats: El deliri hipoactiu es presenta amb al·lucinacions i memòria delirant, s'associa a una estada hospitalària més llarga (més de 7 dies) i una mortalitat més elevada (32%). La musicoteràpia ajuda a reduir els símptomes d'ansietat i estimula l'activitat cerebral. El suport familiar alleuja la incertesa i els sentiments de frustració dels membres de la família. Discussió: La CAM-UCI permet valorar després de l'ingrés a l'UCI i identifica els efectes sobre l'activitat cognitiva a llarg termini, la seva aplicació es veu limitada per les mancances de coneixement de les infermeres i del personal de la UCI. El suport familiar no té validesa a causa del cegament de l'aplicació de la teràpia. La musicoteràpia no afavoreix la gestió del dolor ni del deliri. Conclusions: Es recomana més investigacions sobre teràpia familiar per reduir la prevalença del deliri a les UCI i tractar els símptomes delirants. El CAM-UCI mostrarà puntuacions positives mentre s'apliquen intervencions musicals, ja que l'efecte del suport familiar en el deliri del pacient no està clar.