Com afecta la música sobre el dolor i l'ansietat en pacients amb ventilació mecànica?

Abstract

[cat] Introducció: La Unitat de Cures Intensives és coneguda com un espai hostil on sorgeixen múltiples pors, angoixa i una marcada distància entre el pacient, fet més notori en situacions d’assistència ventilatòria. Una correcta sedo-analgèsia és important per evitar una major durada de la ventilació mecànica, major estància a la UCI o major taxa de mortalitat hospitalària. Per tal de realitzar una correcta valoració sobre la mínima dosi necessària de sedació, s’utilitzen diferents escales validades i la monitorització dels paràmetres hemodinàmics. La música com a mesura no farmacològica sorgeix per tractar de reduir l’exposició a fàrmacs sedants i afavorir la seva recuperació. Objectiu: Conèixer l’efecte de la música en el control del dolor i l’ansietat durant l’ingrés a les Unitats de Cures Intensives en pacients amb ventilació mecànica. Metodologia: Es realitza una recerca de la literatura dels darrers 10 anys a les bases de dades de Cochrane Library, PubMed i Cinahl Complete (EBSCOhost). S’assoleix a un total de 58 resultats. Resultats: S’inclouen un total de 17 resultats, dels quals hi ha 2 revisions sistemàtiques, 7 assajos aleatoritzats, 1 assaig no aleatori, 2 estudis pilot, 1 crítica a la investigació, 1 estudi experimental auto-controlat, 1 estudi experimental aleatoritzat, 1 estudi quasi experimental i 1 estudi descriptiu i correlacional secundari. Discussió: La intervenció amb música inclou la música dirigida pel pacient, l’escolta d’una mateixa peça musical, l’elecció de diferents categories o la intervenció d’un musicoterapeuta. No s’ha establert un consens sobre quin tipus d’intervenció és més efectiva, i tampoc una durada òptima per a obtenir resultats desitjables. Existeix una tendència sobre una menor exposició a fàrmacs sedants, una reducció dels nivells d’ansietat i dolor, i una millora dels paràmetres fisiològics degut a la intervenció musical respecte de l’atenció habitual. Conclusions: És una tècnica fàcil d’implementar, econòmica i sense efectes secundaris. La figura d’un musicoterapeuta pot ajudar a individualitzar aquestes intervencions i adaptar-se a les necessitats de cada pacient, però es necessita realitzar més investigació amb consistència significativa i implementar un protocol d’actuació unificat.

[spa] Introducción: La Unidad de Cuidados Intensivos es conocida como un espacio hostil donde surgen múltiples miedos, angustia y una marcada distancia entre el paciente, hecho más notorio en situaciones de asistencia ventilatoria. Una correcta sedo-analgesia es importante para evitar una mayor duración de la ventilación mecánica, mayor estancia a la UCI o mayor tasa de mortalidad hospitalaria. Para realizar una correcta valoración sobre la mínima dosis necesaria de sedación, se utilizan diferentes escalas validadas y la monitorización de los parámetros hemodinámicos. La música como medida no farmacológica surge para tratar de reducir la exposición a fármacos sedantes y favorecer su recuperación. Objetivo: Conocer el efecto de la música en el control del dolor y la ansiedad durante el ingreso a las Unidades de Cuidados Intensivos en pacientes con ventilación mecánica. Metodología: Se realiza una búsqueda de la literatura de los últimos 10 años en las bases de datos de Cochrane Library, PubMed y Cinahl Complete (EBSCOhost). Alcanza a un total de 58 artículos. Resultados: Se incluyen un total de 17 resultados, de los cuales hay 2 revisiones sistemáticas, 7 ensayos aleatorizados, 1 ensayo no aleatorio, 2 estudios piloto, 1 crítica a la investigación, 1 estudio experimental autocontrolado, 1 estudio experimental aleatorizado, 1 estudio cuasi experimental y 1 estudio descriptivo y correlacional secundario. Discusión: La intervención con música incluye la música dirigida por el paciente, la escucha de una misma pieza musical, la elección de diferentes categorías o la intervención de un musicoterapeuta. No existe un consenso sobre qué tipo de intervención es más efectiva, y tampoco una duración óptima para obtener resultados deseables. Existe una tendencia sobre una menor exposición a fármacos sedantes, una reducción de los niveles de ansiedad y dolor, y una mejoría de los parámetros fisiológicos debido a la intervención musical respecto de la atención habitual. Conclusiones: Es una técnica fácil de implementar, económica y sin efectos secundarios. La figura de un musicoterapeuta puede ayudar a individualizar estas intervenciones y adaptarse a las necesidades de cada paciente, pero se necesita realizar más investigación con consistencia significativa e implementar un protocolo de actuación unificado.

[eng] Introduction: The Intensive Care Unit is known as a hostile space where multiple fears, anguish and a marked distance between the patient arise, a fact that is more notorious in ventilatory assistance situations. A correct sedation-analgesia is important to avoid a longer duration of mechanical ventilation, longer stay in the ICU or higher hospital mortality rate. Different validated scales and monitoring of hemodynamic parameters are used to make a correct assessment of the minimum necessary dose of sedation. Music as a non-pharmacological measure is used to try to reduce exposure to sedative drugs and favor recovery. Objective: To know the effect of music on pain and anxiety control during admission to Intensive Care Units in mechanically ventilated patients. Methodology: A search of the literature of the last 10 years was carried out in the Cochrane Library, PubMed and Cinahl Complete (EBSCOhost) databases, accessing through the virtual library of the University of the Balearic Islands. A total of 58 articles were reached. Results: A total of 17 results are included, of which there are 2 systematic reviews, 7 randomized trials, 1 nonrandomized trial, 2 pilot studies, 1 research critique, 1 selfcontrolled experimental study, 1 randomized experimental study, 1 quasi-experimental study, and 1 secondary descriptive and correlational study. Discussion: Intervention with music includes patient-directed music, listening to the same piece of music, choice of different categories, or intervention by a music therapist. There is no consensus on what type of intervention is most effective, nor an optimal duration to obtain desirable results. There is a trend towards less exposure to sedative drugs, a reduction in anxiety and pain levels, and an improvement in physiological parameters due to musical intervention compared to usual care. Conclusions: It is a technique that is easy to implement, inexpensive and without side effects. The figure of a music therapist can help to individualize these interventions and adapt them to the needs of each patient, but more research with significant consistency and the implementation of a unified action protocol are needed.