Els nous escenaris de l’educació social: l’oci terapèutic en el context hospitalari

Abstract

[cat] Avui en dia, els temps d'oci constitueixen un important indicador de la qualitat de vida en la societat d'occident. L'oci està entès com a experiències desenvolupades dins el temps lliure, però es converteix en oci terapèutic quan la finalitat de la seva pràctica és ajudar a les persones a recuperar-se després d'una amenaça a la seva salut. L'oci terapèutic té múltiples beneficis, com millorar l'autoestima, la creativitat, la socialització i la relaxació, i pot ser especialment útil per als pacients ingressats en hospitals, els qui poden experimentar un gran estrès emocional i físic durant la seva estada a l'hospital. Pot ser utilitzat per a fomentar la participació i la col·laboració dels participants, ajudant-los a sentir-se més involucrats en el seu propi procés i recuperació. Existeixen serveis hospitalaris que promouen l'oci terapèutic com a part del tractament, per a assegurar el benestar dels i les pacients, però comptem amb professionals de l'àmbit sanitari formats per a posar en pràctica iniciatives d'oci terapèutic amb la finalitat d'assegurar l'accés a l'oci i a la pràctica d'aquest com a teràpia o tractament d'un problema de salut? És l'educació social la professió amb formació necessària per a la seva posada en marxa? El present treball de fi de grau pretén donar resposta a aquestes preguntes i aprofundir en l'anàlisi de l'oci terapèutic com a pràctica professional de l'educació social.

[eng] Nowadays, leisure time is an important indicator of the quality of life in western society. Recreation is understood as experiences developed in free time, but it becomes therapeutic recreation when the purpose of its practice is to help people recover after a threat to their health. Therapeutic recreation has multiple benefits, such as improving self-esteem, creativity, socialization, and relaxation, and can be particularly useful for hospitalized patients, who may experience great emotional and physical stress during their stay in the hospital. It can be used to encourage the participation and collaboration of participants, helping them to feel more involved in their own process and recovery. There are hospital services that promote recreational therapy as part of the treatment to ensure the well-being of patients, but do we have professionals in the healthcare field trained to implement therapeutic recreation initiatives with the aim of ensuring access to recreation and the practice of it as therapy or treatment of a health problem? Is social education a profession with the necessary training for its implementation? This thesis aims to answer these questions and deepen the analysis of therapeutic recreation as a professional practice of social education.