Revisión de la literatura para la propuesta de una Guía de Práctica Clínica (GPC) que establece el reglamento del proceso de teleconsulta en fisioterapia

Abstract

[spa] Introducción En 2020, la pandemia de COVID-19 centró la atención en modelos de atención sanitaria que evitaran el contacto cara a cara entre el profesional sanitario y el paciente. Desde entonces, el uso de la telesalud aumenta de forma constante y se ha convertido en un método habitual de diagnóstico y seguimiento médicos debido a su capacidad para superar las barreras de acceso a los servicios y brindar atención continuada. En este contexto, la fisioterapia musculoesquelética cuenta con nuevas formas de administrar tratamientos de conocida eficacia y de proporcionar estrategias de tratamiento innovadoras que proporcionarán la continuidad de la atención a los pacientes. Metodología Se realizó una búsqueda exhaustiva en bases de datos (PubMed/MEDLINE) y una recopilación de las guías de práctica clínica existentes de aquellos países que hubieran publicado en inglés o castellano, con la finalidad de obtener información sobre la práctica novedosa de la telesalud y sus modalidades de entrega de servicio sanitario a la comunidad a través de intervenciones en fisioterapia digital. Se incluyeron todas aquellas publicaciones que trataran patologías musculoesqueléticas. Después de la selección de artículos, se realizó una evaluación del nivel de evidencia según las directrices de la Scottish Intercollegiate Guidelines Network. Resultados Para la elaboración del trabajo se utilizaron 22 estudios que incluyeron intervenciones en telerrehabilitación variadas: programas de educación al paciente, terapias conductuales, programas de ejercicios con soporte de Internet y terapias combinadas, entre otras. La mayoría de estudios informaron altos niveles de satisfacción con la práctica de telerrehabilitación y terapias combinadas (telerrehabilitación + terapia física en consulta). Así mismo, cabe destacar que los estudios incluídos en el trabajo abordaron patologías musculoesqueléticas en estados agudos y/o subagudos, aportando evidencia muy escasa sobre las intervenciones en fisioterapia digital para el tratamiento de afecciones musculoesqueléticas crónicas. Conclusión La realización de evaluaciones de fisioterapia y la preescripción de ejercicio terapéutico de forma telemática parecen opciones válidas y fiables para el tratamiento y seguimiento de afecciones musculoesqueléticas en estados agudos y/o subagudos de la patología. Aun así, se necesita más investigación en las áreas de intervención en fisioterapia digital destinadas a tratar afecciones musculoesqueléticas de carácter crónico. No obstante, es importante remarcar que las intervenciones en telesalud no deben verse como una modalidad distinta de atención, sino que deben utilizarse combinadas con la prestación presencial de terapia física.

[cat] Introducció En 2020, la pandèmia de COVID-19 va centrar l'atenció en models d'atenció sanitària que evitessin el contacte cara a cara entre el professional sanitari i el pacient. Des de llavors, l'ús de la telesalut augmenta de manera constant i s'ha convertit en un mètode habitual de diagnòstic i seguiment mèdics a causa de la seva capacitat per a superar les barreres d'accés als serveis i brindar atenció continuada. En aquest context, la fisioteràpia musculoesquelètica compta amb noves maneres d'administrar tractaments de coneguda eficàcia i de proporcionar estratègies de tractament innovadores que proporcionaran la continuïtat de l'atenció als pacients. Metodologia Es va du a terme una recerca exhaustiva en bases de dades (PubMed/ MEDLINE) i una recopilació de les guies de pràctica clínica existents d'aquells països que haguessin publicat en anglès o castellà, amb la finalitat d'obtenir informació sobre la nova pràctica de telesalut i les seves modalitats de lliurament de servei sanitari a la comunitat a través d'intervencions en fisioteràpia digital. Es van incloure totes aquelles publicacions que tractessin patologies musculoesquelètiques. Després de la selecció d'articles, es va realitzar una avaluació del nivell d'evidència segons les directrius de la Scottish Intercollegiate Guidelines Network. Resultats Per a l'elaboració del treball es van utilitzar 22 estudis que van incloure intervencions en telerrehabilitació variades: programes d'educació al pacient, teràpies conductuals, programes d'exercicis amb suport d'Internet i teràpies combinades, entre altres. La majoria d'estudis van informar alts nivells de satisfacció amb la pràctica de telerrehabilitació i teràpies combinades (telerrehabilitació + teràpia física dins consulta). Així mateix, cal destacar que els estudis inclosos en el treball van abordar patologies musculoesquelètiques en estats aguts i/o subaguts, aportant evidència molt escassa sobre les intervencions en fisioteràpia digital per al tractament d'afeccions musculoesquelètiques cròniques. Conclusió La realització d'avaluacions de fisioteràpia i la preescripció d'exercici terapèutic de manera telemàtica semblen opcions vàlides i fiables per al tractament i seguiment d'afeccions musculoesquelètiques en estats aguts i/o subaguts de la patologia. Així i tot, es necessita més recerca en les àrees d'intervenció en fisioteràpia digital destinades a tractar afeccions musculoesquelètiques de caràcter crònic. No obstant això, és important remarcar que les intervencions en telesalut no han de veure's com una modalitat diferent d'atenció, sinó que han d'utilitzar-se combinades amb la prestació presencial de teràpia física.

[eng] Introduction In 2020, the COVID-19 pandemic focused attention on healthcare models that avoided face-to-face contact between the healthcare professional and the patient. Since then, the use of telehealth has increased steadily and has become a common method of medical diagnosis and follow-up due to its ability to overcome barriers to access to services and provide ongoing care. In this context, musculoskeletal physiotherapy has new ways of delivering treatments known to be effective and providing innovative treatment strategies that will provide care continuity for patients. Methods An exhaustive search was carried out in databases (PubMed/MEDLINE) and a compilation of existing clinical practice guidelines from those countries that had published in English or Spanish, in order to obtain information on the novel practice of telehealth and its delivery modalities of health service to the community through interventions in digital physiotherapy. All those publications that dealt with musculoskeletal pathologies were included. After the selection of articles, an evaluation of the level of evidence was carried out according to the Scottish Intercollegiate Guidelines Network. Results For the elaboration of the work, 22 studies were used that included various telerehabilitation interventions: patient education programs, behavioral therapies, exercise programs with Internet support and combined therapies, among others. Most studies reported high levels of satisfaction with the practice of telerehabilitation and combined therapies (telerehabilitation + physical therapy in office). Likewise, the studies included in the work addressed musculoskeletal pathologies in acute and/or subacute states, providing very little evidence on digital physiotherapy interventions for the treatment of chronic musculoskeletal conditions. Conclusion Carrying out physiotherapy assessments and telematically prescribing therapeutic exercises seem valid and reliable options for the treatment and monitoring of musculoskeletal conditions in acute and/or subacute states of the pathology. Even so, more research is needed in the areas of intervention in digital physiotherapy aimed at treating chronic musculoskeletal conditions. However, it is important to note that telehealth interventions should not be seen as a separate modality of care, but should be used combined with face-to-face physical therapy.