Les inundacions al Pla de Sant Jordi des del punt de vista hidrogeològic (1968-2013)

Abstract

[cat] Fins al segle XIX el Pla de Sant Jordi era una zona d’aiguamoll. Els problemes de les inundacions i de la insalubritat per les plagues d’insectes, que afectaven a les àrees circumdants, varen suposar la seva dessecació amb un sistema d’extracció de les aigües subterrànies amb molins de vent i amb tota una xarxa interconnectada de canals de desguàs cap a la mar. Les noves terres emergides, riques en nutrients i amb una excel·lent disponibilitat hídrica, varen permetre la consolidació d’una comunitat d’agricultors i ramaders. A partir de la dècada dels anys 50 del segle XX, el creixement econòmic i demogràfic de l’illa de Mallorca va obligar a incrementar les intensitats agràries i a iniciar l’extracció de recursos hídrics subterranis per al consum humà al Pont d’Inca, ubicat a la mateixa Unitat Hidrogeològica que el Pla. Amb tot això, es va iniciar una etapa de reducció dels nivells freàtics a la massa d’aigua de Sant Jordi, amb els conseqüents problemes de salinització de les aigües. Per tal de solucionar aquesta nova qüestió, es va proposar el reg dels cultius amb aigües depurades, procedents de l’EDAR Palma I (des del 1978) i de l’EDAR Palma II (des del 1994). En aquest nou context, la comunitat agrícola va iniciar un procés d’abandó dels molins hidràulics tradicionals, a favor de l’ús de les aigües residuals depurades, fenomen que ha arribat fins a l’actualitat, on els únics molins de vent que resten en bon estat són conseqüència de restauracions com a mostra del patrimoni històric i cultural. Aquests dos fets, d’abandó de les extraccions d’aigües subterrànies i d’aportacions hídriques alienes al sistema hidrogeològic, ha generat, des de l’any 1984, una tendència a l’alça dels nivells freàtics de la massa d’aigua, que es situen en l’actualitat a escassos centímetres de la cota topogràfica en superfície al sector del Pla de Sant Jordi. Si a l’inici de l’any hidrològic 1984/1985 la profunditat del nivell de la massa d’aigua al sector central del Pla era d’1,75 metres, el 2014/2015 fou de 0,24 metres. Novament, el risc d’inundació per causes hidrogeològiques torna a convertir-se en una preocupació pels habitants, risc al que cal sumar també l’alta probabilitat per inundacions d’origen hidrològic en superfície, freqüents a causa d’una topografia planera i d’un drenatge pobre.