[cat] Kigali, la capital de Rwanda, ha vingut experimentat un creixement urbanístic prou important des de finals dels anys 1990 a causa de l’arribada constant de població nouvinguda. Les autoritats competents han intentat regular l’expansió de la ciutat apostant pel creixement en vertical, per un ús sostenible del sòl i per un règim sancionador molt clar. Així doncs, es presenta una doble anàlisi de quin ha estat, per una banda, el creixement quantitatiu experimentat per Kigali entre els anys 1987 i 2017 tot exposant la taxa de creixement reflectida en hectàrees/any, i per altra, fer una aproximació a quins han estat els processos interns que s’han esdevingut i quines són les conseqüències que han tingut.
Per a fer els anàlisi més de caire quantitatiu s’utilitza el tractament d’imatges de satèl·lit amb els Sistemes d’Informació Geogràfica amb el que s’obté una classificació gairebé automàtica dels usos dels sòl per a cada període estudiat podent obtenir una taxa de creixement anual. Amb això s’ha vist com la ciutat ha anat expandint-se fins a ocupar, a dia d’avui, una superfície aproximada de 50.000 hectàrees, el que implica més del 65% del districte administratiu de Kigali.
Amb l’aplicació de les directrius dels diferents plans urbanístics s’ha aconseguit millorar la imatge de la ciutat, per aconseguir atreure inversió estrangera, però sense tenir en compte les conseqüències que podrien arribar a caure sobre la població local. Així doncs, mentre s’està millorant considerablement el centre de Kigali, moltes famílies són expulsades dels seus habitatges sense que tinguin assegurat una nova vivenda i conseqüentment, aquests grups es desplacen a les perifèries de la ciutat provocant-li un creixement constant