Educació Inclusiva o especial. Seguiment d'un cas real: síndrome de Down

Abstract

[cat] Les persones amb discapacitats no sempre han estat incloses dins la societat. Sobretot durant les darreres dècades s'ha anotat un canvi remarcable d'intent de millora i és evident que per fonamentar el canvi s'ha de començar amb una educació inclusiva. Ens trobam davant la història de vida d'una persona amb síndrome de Down que ja ha passat per les etapes educatives i pel procés de transició cap a la vida adulta. El síndrome de Down no és una limitació, sinó una característica amb la qual conviu la persona. Per fer un seguiment del cas específic i detallat és necessari saber quines són les barreres i els facilitadors que es troba durant el seu dia a dia, per tant, s'han duit a terme una recollida de dades a partir d'entrevistes. Cal remarcar que totes les persones tenim el dret a la igualtat, a la participació activa i a un desenvolupament integral. Si hi ha persones amb barreres, se'ls ha d'adaptar l'entorn a ells i no són elles que han de desenvolupar habilitats per poder dur a terme tasques quotidianes. No som les persones que ens hem d'adaptar al sistema, sinó que el sistema s'ha d'adaptar a nosaltres.

[eng] People with disabilities have not always been included in society. Especially during the last decades, there has been a remarkable change in the attempt to improve, and it is clear that in order to base the change, it must start with an inclusive education. We are dealing with the life story of a person with Down syndrome who has already gone through the educational stages and through the process of transition to adult life. Down syndrome is not a limitation, but a characteristic with which the person lives. To follow up the specific and detailed case it is necessary to know what are the barriers and facilitators encountered during their day-to-day life, therefore, a collection of data has been carried out based on interviews. It should be noted that all people have the right to equality, active participation and comprehensive development. If there are people with barriers, the environment must be adapted to them and it shouldn’t be them who must develop skills to be able to carry out everyday tasks. It is not the people who have to adapt to the system, but the system has to adapt to us.