El procés de transformació educativa a un centre

Abstract

[cat] El present treball sorgeix per l’interès de la forma d’implantar pedagogies innovadores als centres educatives. Per això, es fa una recerca bibliogràfica de termes per, després, realitzar una comparació de distintes experiències pràctiques, amb l’objectiu d’obtenir una visió crítica i global. En primer lloc, es defineix el concepte de transformació educativa, que va comportar una anàlisi de l’evolució del concepte de lideratge i l’avaluació. A continuació, es va prestar atenció als equips impulsors i facilitadors, agents principals del procés del canvi. Així mateix, es presenta el terme de prototip com a element útil del canvi, ja que permet observar una millora de qualsevol mena a petita escala. Aquesta transformació va comportar una investigació del nou paper dels distints agents educatiu en el nou model d’escola que comporta una obertura de les aules i la proposta d’activitats realistes, properes a la vida quotidiana dels infants i útils per al seu desenvolupament, tenint en compte els seus interessos i capacitats. Per altra banda, amb l’anàlisi de les experiències de transformació es presenten les fases i les eines que ofereix cada protocol. Cal mencionar la importància de conèixer les característiques de cada centre educatiu, el que es coneix com a autodiagnosi de centre. En línies generals, els resultats assolits són la necessitat d’implantar un canvi integral amb la participació i implicació de tots els agents educatius. És necessari que les escoles prenguin consciència de canviar la forma d’ensenyar i d’aprendre per formar alumnes competents i crítics. Aquest fet implica una millora en la metodologia, l’organització dels espais i l’avaluació. Les experiències educatives mostren que és possible el canvi a través de la col·laboració i ajuda entre els centres. Aquest canvi ha de ser significatiu de manera que es mantingui en el temps. I temps és el que es necessita per realitzar la transformació.

[eng] The current paper developed due to an interest in how innovative pedagogies are implanted in Educational Centres. Therefore, bibliographic research was done to later perform a comparation between different practical experiences and thus, obtain a critical and global vision. Firstly, the concept of educational transformation –which led to an evolution of the leading and evaluation concept analysis–is defined. Next, the attention was focused on team boosters and facilitators, the principal agents on the change process. Additionally, a prototype is presented as a useful medium of change since it allows to observe any kind of improvement at a small scale. This kind of transformation led to an investigation of the role that different educational agents play in the new school model; a model that sets an opening in the classrooms and a realistic activity proposal, based on children’s daily lives and useful for their development, considering their interests and capacities. On the other hand, the analysis of the transformation experiences presents in different phases and tools offered by each protocol. It is worth mentioning the importance of knowing the characteristics of each educational centre, also known as centre auto-diagnose. Overall, the results show the need of implanting an integral change with the participation and the implication of all educational agents. There is a need for schools to become aware of the change there should be in the teaching and learning process, to be able to form competent and critical students. This also implies there is a need for improved methodology, evaluation, and space organisation. The educational experiences show that change is an achievable goal, only through the collaboration between the academical institutions. The change must be meaningful and significant in order to be maintained in a longer-term situation; the transformation needs time.