[cat] La dislèxia és una de les dificultats específiques de l’aprenentatge més comunes en les aules
d’educació primària afectant entre el 5% i el 10% de l’alumnat. Les peculiaritats que
presenten els nins i nines dislèxics a educació primària, i la utilització, en alguns casos, de
metodologies passives, posen de manifest la necessitat d’utilitzar metodologies actives que
beneficiïn la inclusió de l’alumnat dislèxic.
En el present treball de fi de grau es fa una anàlisi del concepte dislèxia, s’analitzen les
metodologies actives més beneficioses pel seu tractament dins l’aula, i es fa una recerca
empírica sobre quina és la realitat a les aules de les Illes Balears. L’objectiu és conèixer quina
aplicació real es fa de les metodologies actives, quines són les més usades a les aules de
primària, i quines són les que, segons els i les docents, tenen més avantatges per a treballar
amb l’alumnat dislèxic.
[eng] Dyslexia is one of the most common specific learning difficulties found in Primary Education
classrooms, affecting between 5% and 10% of pupils. The peculiarities presented by dyslexic
kids in this educational stage, and the use, in some cases, of passive methodologies, highlight
the need to apply active methodologies instead; which definitely benefit the inclusion of this
group students.
In this thesis, the concept of dyslexia is analyzed, as well as the most favourable active
methodologies to tackle the issue in the classroom. Likewise, empirical research is carried out
on what the current reality is like in the classrooms of the Balearic Islands. The main
objective is to find out which active methodologies are actually put into practice, which are
the most commonly used in Primary School classrooms, and which are the ones that,
according to teachers, have the greatest advantages to work with dyslexic children.