Quem superare potes, interdum uince ferendo. La introducció de l’estoïcisme dins la societat de la República romana

Abstract

[cat] L’estoïcisme neix a finals del segle IV aC a Atenes i entra en contacte amb la República romana durant el segle II aC. A l’ambaixada atenenca del 155 aC que acudeix al Senat s’hi troba l’estoic Diògenes de Babilònia, i és la primera mostra pública dins l’Vrbs del corrent filosòfic. El present treball analitza la rebuda de l’estoïcisme per part de les elits socials romanes, investigant si la seva acceptació ajudà a modelar el concepte de virtus, que funciona com a una eina per a accedir a i a legitimar el poder polític dins Roma i des de la ciutat cap a l’exterior. Indagarem, en aquest sentit, com es desenvolupa un estoïcisme propi “romà”. S’argumentarà, així mateix, que el corrent fou molt influent al món romano-republicà, ja que va perdurar durant quatre segles dins els àmbits de poder i a dia d’avui encara roman vigent.

[eng] Stoicism was founded around 300 BC in Athens and meets with the Roman Republic during the second century BC. A delegation of ambassadors sent by Athens to the Senate in 155 BC contained Diogenes of Babylon, a leading stoic of his time. This is the first public showing in Rome of this philosophical school. This paper deals with the reception of stoicism by sectors of the ruling roman classes, how it helped mould the concept of virtus, how it could be used as a tool to access and legitimise political power and influence in Rome and by Rome towards the outside and how stoicism developed a unique form in the Eternal City, making it essentially “roman stoicism”. It will also be argued that this school of thought was very influential due to the fact it flourished during four centuries in the halls of power of the roman world and is still relevant today.