Avaluació de l’activitat cinegètica en el territori mitjançant mètriques d’Ecologia del Paisatge: El cas d’Inca

Abstract

[cat] Avui en dia, la caça és un tema delicat que genera opinions dividides, amb defensors que argumenten els seus beneficis i detractors que en subratllen els impactes negatius. El present estudi analitza l'impacte de l'activitat cinegètica en el territori d'Inca, utilitzant mètriques d'Ecologia del Paisatge comparant zones vedades (espais cinegètics) i zones no vedades (espais no cinegètics). Els objectius són avaluar els canvis en la composició i fragmentació del paisatge, analitzar la connectivitat ecològica i determinar l'impacte de la caça en l'ecosistema local. La metodologia inclou l'ús de Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG), entrevistes semi-estructurades a 15 caçadors locals i treball de camp. Les mètriques del paisatge es van obtenir amb el programari ArcMap i l’extensió Patch Analyst, avaluant indicadors com l’Índex de Diversitat de Shannon (SDI), l’Índex d’Equitat de Shannon (SEI), la Densitat de les Vores (ED), entre altres. Els resultats principals indiquen que les zones vedades tenen una major diversitat i distribució d’hàbitats en comparació amb les zones no vedades, amb un SDI de 1.656 i 1.535 respectivament, i un SEI de 0.719 i 0.640 respectivament. La densitat de les vores és major en les zones no vedades, assenyalant una major fragmentació en aquestes àrees. Les classes predominants en les zones vedades inclouen bosc, conreus herbacis i fruiters. En canvi, les zones no vedades tenen poques àrees de bosc, combinació de conreus dispersa, i zones predominants de conreus herbacis. Les entrevistes mostren que la majoria dels caçadors consideren que la caça contribueix positivament a la regeneració de la vegetació i a la conservació del paisatge. La caça, gestionada de manera sostenible, pot tenir un impacte positiu en la conservació del paisatge i les espècies.

[eng] Nowadays, hunting is a contentious issue that generates divided opinions, with advocates arguing for its benefits and critics highlighting its negative impacts. This study analyses the impact of hunting activities in the Inca region using Landscape Ecology metrics to compare hunting zones and non-hunting zones. The objectives are to assess changes in landscape composition and fragmentation, analyse ecological connectivity, and determine the impact of hunting on the local ecosystem. The methodology includes the use of Geographic Information Systems (GIS), semi-structured interviews with 15 local hunters, and fieldwork. Landscape metrics were obtained using ArcMap software and the Patch Analyst extension, evaluating indicators such as the Shannon Diversity Index (SDI), Shannon Evenness Index (SEI), and Edge Density (ED). The main results indicate that hunting zones have a greater diversity and distribution of habitats compared to non-hunting zones, with an SDI of 1.656 and 1.535 respectively, and an SEI of 0.719 and 0.640 respectively. Edge density is higher in non-hunting zones, indicating greater fragmentation in these areas. The predominant classes in hunting zones include notable areas of forest, herbaceous crops, and fruit trees. In contrast, non-hunting zones have few forest areas, a combination of crops spread over much of the territory, and predominantly herbaceous crops. Interviews show that most hunters believe that hunting contributes positively to vegetation regeneration and landscape conservation. Hunting, when managed sustainably, can have a positive impact on landscape and species conservation.