[spa] Los animales presentan ritmos circadianos endógenos, lo que supone una ventaja evolutiva al poder separar temporalmente procesos antagónicos que ocurren en un mismo lugar y poder anticiparse a los cambios ambientales periódicos. El reloj biológico más importante en mamíferos es el núcleo supraquiasmático y en peces, la glándula pineal. Estos relojes son capaces de sincronizar los ritmos, como el de actividad-reposo, gracias a los sincronizadores ambientales, destacando la luz como sincronizador principal.
Teniendo en cuenta esta premisa, en este trabajo se pretende averiguar si el pez teleósteo Xyrichtys novacula es capaz de adaptarse a un ciclo de luz-oscuridad impuesto en el laboratorio. Para ello se introdujeron por primera vez 10 ejemplares de esta especie en unos tanques en el laboratorio, donde se les sometió en cinco etapas de 11 días a tres fotoperiodos distintos: 3 veces se les impuso un ciclo artificial de 12 horas de luz y 12 horas de oscuridad, e intercaladas 1 fase de luz y oscuridad continuas. A partir de los datos registrados, se obtuvieron los índices paramétricos que definen los ritmos circadianos (acrofase, MESOR, amplitud y periodo) y junto al análisis visual de los actogramas se ha podido conocer que Xyrichtys novacula mantiene una estabilidad en su ritmo actividad-reposo bajo la condición artificial de 12 horas de luz y 12 horas de oscuridad, así como la plasticidad circadiana de esta especie al no presentar diferencias significativas entre las fases de curso libre, es decir, bajo las condiciones de luz y oscuridad constante
[cat] Els animals presenten ritmes circadiaris endògens, el que suposa un avantatge evolutiu al poder separar temporalment els processos antagònics que ocorren en un mateix lloc i poder anticipar-se als canvis ambientals periòdics. El rellotge biològic més important en mamífers és el nucli supraquiasmàtic i en peixos, la glàndula pineal. Aquests rellotges són capaços de sincronitzar els ritmes, com el d’activitat-repòs, gràcies als sincronitzadors ambientals, destacant la llum com el sincronitzador principal.
Tenint en compte aquesta premissa, en aquest treball es pretén esbrinar si el peix teleosti Xyrichtys novacula es capaç d’adaptar-se a un cicle de llum-obscuritat imposat al laboratori. Per això s’han introduït per primera vegada 10 exemplars d’aquesta espècie en uns tancs al laboratori, on se’ls ha sotmès en cinc etapes d’11 dies a tres fotoperíodes diferents: 3 vegades se’ls ha imposat un cicle artificial de 12 hores de llum y 12 hores de obscuritat, i intercalades, 1 fase de llum y foscor continues. A partir de les dades registrades, s’han obtingut els índex paramètrics que defineixen els ritmes circadiaris (acrofase, MESOR, amplitud i període) i juntament amb l’anàlisi visual dels actogrames s’ha pogut conèixer que Xyrichtys novacula manté una estabilitat en el seu ritme d’activitat-repòs sota la condició artificial de 12 hores de llum y 12 hores de foscor, així com la plasticitat circadiària d’aquesta espècie al no presentar diferencies significatives entre les fases de curs lliure, és a dir, sota les condicions de llum y foscor constants
[eng] Animals have endogenous circadian rhythms, which is an evolutionary advantage since they can temporally separate separate antagonistic processes occurring in the same place and anticipate periodic environmental changes. The most important biological clock in mammals is the suprachiasmatic nucleus and in fish, the pineal gland. These clocks can synchronise rhythms, such as the activity-rest rhythm, thanks to environmental synchronisers, of which light is the main synchroniser.
With this premise in mind, the aim of this work is to find out whether the teleost fish Xyrichtys novacula can adapt to a light-dark cycle imposed in the laboratory. To do so, 10 specimens of this species were introduced for the first time into tanks in the laboratory, where they were subjected in five 11-day stages to three different photoperiods: three times they were subjected to an artificial cycle of 12 hours of light and 12 hours of darkness, and one phase of continuous light and one phase of continuous darkness. From the data recorded, the parametric indices that define circadian rhythms (acrophase, MESOR, amplitude and period) were obtained and, together with the visual analysis of the actograms, it was possible to determine that Xyrichtys novacula maintains stability in its activity-rest rhythm under the artificial condition of 12 hours of light and 12 hours of darkness, and also the circadian plasticity of this species by not presenting significant differences between the free-course phases, i.e. under the conditions of constant light and darkness