Estudi del mecanisme molecular de l'efecte antiproliferatiu de cirtuvivint, in vitro, en sarcomes de part toves

Abstract

[cat] Aquest treball té com a objectiu investigar els efectes de la inhibició de Cdc2-like kinases (CLK) sobre l’expressió de proteïnes de splicing alternatiu (SRSFs) i components de la via Wnt a diferents línies cel·lulars a sarcomes de parts toves (SPT). El sarcomes de parts toves són un grup heterogeni de tumors d’origen mesenquimal amb baixa incidència i una supervivència al 5 anys del 65%. Tradicionalment, sense variar en les darreres dècades, el tractament es basa en una resecció quirúrgica combinada amb radioteràpia o quimioteràpia, on la segona sol tractar-se de Doxorrubicina (DXR). Aquest tractaments tenen limitacions importants relacionats amb la quimioteràpia i la recurrència dels tumors. Aquest estudi es centra en l’ús de Cirtuvivint, un inhibidor de les CLKs, per sensibilitzar a les cèl·lules tumorals a la DXR, que presenta efectes secundaris molt perjudicials per als pacients que la reben, principalment problemes cardiovasculars. La hipòtesi és que la combinació de Cirtuvivint amb DXR podria reduir la viabilitat cel·lular dels SPT de manera més efectiva que la DXR en monoteràpia, permetent utilitzar dosis més baixes de DXR. Per investigar-ho s’empraren cinc línies cel·lulars de SPT establertes a partir de mostres de pacients, on es va aplicar Cirtuvivint a la IC50 ja establerta pel grup i es va analitzar l’expressió gènica de SRSF1, SRSF3, SRSF6, DVL2, TCF7, TCF7L2 i C-MYC mitjançant q-PCR. També es va mesurar la viabilitat cel·lular amb un assaig colorimètric de viabilitat cel·lular al tractar dues de les cinc línies cel·lulars amb DXR a diferents concentracions amb i sense Cirtuvivint durant 72 hores. Els resultats mostren un augment significatiu en l’expressió de SRSF3 en totes les línies cel·lulars excepte MCP037, després del tractament amb Cirtuvivint. Altres gens de SRSF no van mostrar la mateixa tendència. A la via Wnt es va mostrar una reducció general de la expressió dels seus components, especialment TCF7 i DVL2. La combinació de DXR amb Cirtuvivint va ser més efectiva en reducció de la viabilitat cel·lular a concentracions baixes de DXR en comparació amb la DXR en monoteràpia. Aquests resultats suggereixen que la inhibició de les CLKs amb Cirtuvivint altera el splicing alternatiu i disminueix l’expressió de components de la via Wnt, reduint la viabilitat cel·lular dels SPT. LA combinació Cirtuvivint-DXR podria oferir una nova estratègia terapèutica per al tractament dels SPT, al poder reduir la dosi de DXR i millorar la qualitat de vida dels pacients després del tractament. Tot i que són necessaris més estudis per confirmar aquests resultats, aquesta investigació obre la porta a noves estratègies terapèutiques per al tractament de SPT tenint com a diana la via de Wnt i el splicing alternatiu, millorant potencialment la supervivència i la qualitat de vida dels pacients

[spa] Este trabajo tiene como objetivo investigar los efectos de la inhibición de las Cdc2-like kinases (CLK) sobre la expresión de proteínas de splicing alternativo (SRSFs) y componentes de la vía Wnt en diferentes líneas celulares de sarcomas de partes blandas (SPB). Los sarcomas de partes blandas són un grupo heterogéneo de tumores de origen mesenquimal con baja incidencia y una supervivencia a 5 años del 65%. Tradicionalmente, sin variar en las últimas décadas, el tratamiento se basa en una resección quirúrgica combinada con radioterapia o quimioterapia, siendo la segunda frecuentemente la Doxorrubicina (DXR). Estos tratamientos tienen limitaciones importantes relacionadas con la quimioterapia y la recurrencia de los tumores. Este estudio se centra en el uso de Cirtuvivint, un inhibidor de las CLKs, para sensibilizar a las células tumorales a la DXR, que presenta efectos secundarios muy perjudiciales para los pacientes que la reciben, principalmente problemas cardiovasculares. La hipótesis es que la combinación de Cirtuvivint con DXR podría reducir la viabilidad celular de los SPB de manera más efectiva que la DXR en monoterapia, permitiendo utilizar dosis más bajas de DXR. Para investigar esto se utilizaron cinco líneas celulares de SPB establecidas a partir de muestras de pacientes, donde se aplicó Cirtuvivint a la IC50 ya establecida por el grupo y se analizó la expresión génica de SRSF1, SRSF3, SRSF6, DVL2, TCF7, TCF7L2 y C-MYC mediante q-PCR. También se midió la viabilidad celular con un ensayo colorimétrico de viabilidad celular tras tratar dos de las cinco líneas celulares con DXR a diferentes concentraciones con y sin Cirtuvivint durante 72 horas. Los resultados muestran un aumento significativo en la expresión de SRSF3 en todas las líneas celulares excepto MCP037, después del tratamiento con Cirtuvivint. Otros genes de SRSF no mostraron la misma tendencia. En la vía Wnt se observó una reducción general de la expresión de sus componentes, especialmente TCF7 y DVL2. La combinación de DXR con Cirtuvivint fue más efectiva en la reducción de la viabilidad celular a concentraciones bajas de DXR en comparación con la DXR en monoterapia. Estos resultados sugieren que la inhibición de las CLKs con Cirtuvivint altera el splicing alternativo y disminuye la expresión de componentes de la vía Wnt, reduciendo la viabilidad celular de los SPB. La combinación Cirtuvivint-DXR podría ofrecer una nueva estrategia terapéutica para el tratamiento de los SPB, al poder reducir la dosis de DXR y mejorar la calidad de vida de los pacientes después del tratamiento. Aunque se necesitan más estudios para confirmar estos resultados, esta investigación abre la puerta a nuevas estrategias terapéuticas para el tratamiento de SPB teniendo como diana la vía de Wnt y el splicing alternativo, mejorando potencialmente la supervivencia y la calidad de vida de los pacientes

[eng] This study aims to investigate the effects of inhibiting Cdc2-like kinases (CLK) on the expression of alternative splicing proteins (SRSFs) and components of the Wnt pathway in different cell lines of soft tissue sarcomas (STS). Soft tissue sarcomas are a heterogeneous group of tumors of mesenchymal origin with low incidence and a 5-year survival rate of 65%. Traditionally, and unchanged in recent decades, treatment is based on surgical resection combined with radiotherapy or chemotherapy, with the latter often involving Doxorubicin (DXR). These treatments have significant limitations related to chemotherapy and tumor recurrence. This study focuses on the use of Cirtuvivint, a CLK inhibitor, to sensitize tumor cells to DXR, which has very harmful side effects for patients, mainly cardiovascular problems. The hypothesis is that the combination of Cirtuvivint with DXR could reduce the cellular viability of STS more effectively than DXR monotherapy, allowing for lower doses of DXR to be used. To investigate this, five STS cell lines established from patient samples were used. Cirtuvivint was applied at the IC50 previously established by the group, and the gene expression of SRSF1, SRSF3, SRSF6, DVL2, TCF7, TCF7L2, and C-MYC was analyzed using q-PCR. Cellular viability was also measured using a colorimetric cell viability assay after treating two of the five cell lines with DXR at different concentrations with and without Cirtuvivint for 72 hours. The results show a significant increase in the expression of SRSF3 in all cell lines except MCP037 after treatment with Cirtuvivint. Other SRSF genes did not show the same trend. In the Wnt pathway, there was a general reduction in the expression of its components, especially TCF7 and DVL2. The combination of DXR with Cirtuvivint was more effective in reducing cell viability at low DXR concentrations compared to DXR monotherapy. These results suggest that the inhibition of CLKs with Cirtuvivint alters alternative splicing and decreases the expression of components of the Wnt pathway, reducing the cellular viability of STS. The Cirtuvivint-DXR combination could offer a new therapeutic strategy for the treatment of STS, by potentially reducing the dose of DXR and improving the quality of life of patients post-treatment. Although more studies are needed to confirm these results, this research opens the door to new therapeutic strategies for the treatment of STS targeting the Wnt pathway and alternative splicing, potentially improving patient survival and quality of life