Estudio de biomarcadores de respuesta a la inflamación basados en el secretoma de las células mama triple negativo MDA-MB-231

Abstract

[spa] El cáncer de mama es una de las patologías más prevalentes entre la población mundial y uno de los que presentan mayor mortalidad. Dentro de esta patología, encontramos diferentes subtipos moleculares, como el cáncer de mama triple negativo, que se caracteriza por la ausencia de receptores de estrógeno, progesterona y del factor de crecimiento epidérmico humano. La falta de tratamientos dirigidos, debido a este déficit de receptores, junto a las características propias de este subtipo de cáncer, hacen que sea uno de los más agresivos y con peor prognosis. Las células de cáncer de mama pueden secretar proteínas, ácidos nucleicos o vesículas lipídicas al medio que, junto al estado inflamatorio asociado al cáncer, podrían contribuir a la transformación de las células epiteliales sanas hacia un fenotipo tumoral. En este trabajo, se ha evaluado el efecto del secretoma producido por las células MDA-MB-231, una línea celular de cáncer de mama triple negativo, sobre la viabilidad y migración la línea celular MCF10A de epitelio mamario no tumoral. También se ha determinado qué proteínas, presentes en el secretoma, podrían ser responsables de provocar la transformación de las células epiteliales sanas y, por lo tanto, identificar posibles biomarcadores presentes en el cáncer de mama. Para ello, se han comparado estos efectos en una situación en la que se ha inducido un estado inflamatorio a través de la aplicación de un tratamiento inflamatorio compuesto por estradiol, TNFalfa e IL-6 (ETI), frente al grupo control, al que no hemos aplicado este tratamiento. Los resultados muestran a un aumento en la migración celular de las células MCF10A en condiciones inflamatorias. Por otra parte, en el secretoma derivado de las células sometidas al tratamiento inflamatorio se han identificado proteínas, como puede ser el caso de YWHAE o 14-3-3ε, que podrían ser posibles biomarcadores y/o dianas terapéuticas en el cáncer de mama triple negativo

[cat] El càncer de mama és una de les patologies més prevalents entre la població mundial i una de les que presenten major mortalitat. Dins d'aquesta patologia, trobem diferents subtipus moleculars, com el càncer de mama triple negatiu, que es caracteritza per l'absència de receptors d'estrògens, progesterona i del factor de creixement epidèrmic humà. La manca de tractaments dirigits, degut a aquest dèficit de receptors, juntament amb les característiques pròpies d'aquest subtipus de càncer, fan que sigui un dels més agressius i amb pitjor pronòstic. Les cèl·lules de càncer de mama poden secretar proteïnes, àcids nucleics o vesícules lipídiques al medi que, juntament amb l'estat inflamatori associat al càncer, podrien contribuir a la transformació de les cèl·lules epitelials sanes cap a un fenotip tumoral. En aquest treball, s'ha avaluat l'efecte del secretoma produït per les cèl·lules MDA-MB-231, una línia cel·lular de càncer de mama triple negatiu, sobre la viabilitat i migració de la línia cel·lular MCF10A d'epiteli mamari no tumoral. També s'ha determinat quines proteïnes, presents en el secretoma, podrien ser responsables de provocar la transformació de les cèl·lules epitelials sanes i, per tant, identificar possibles biomarcadors presents en el càncer de mama. Per a això, s'han comparat aquests efectes en una situació en què s'ha induït un estat inflamatori a través de l'aplicació d'un tractament inflamatori compost per estradiol, TNFalfa i IL-6 (ETI), enfront del grup control, al qual no hem aplicat aquest tractament. Els resultats mostren un augment en la migració cel·lular de les cèl·lules MCF10A en condicions inflamatòries. D'altra banda, en el secretoma derivat de les cèl·lules sotmeses al tractament inflamatori s'han identificat proteïnes, com pot ser el cas de YWHAE o 14-3-3ε, que podrien ser possibles biomarcadors i/o dianes terapèutiques en el càncer de mama triple negatiu

[eng] Breast cancer is one of the most prevalent pathologies among the world population and one with the highest mortality. Within this pathology, we find different molecular subtypes, such as triple-negative breast cancer, which is characterized by the absence of estrogen, progesterone, and human epidermal growth factor receptors. The lack of targeted treatments due to this receptor deficiency, along with the inherent characteristics of this cancer subtype, make it one of the most aggressive and with the worst prognosis. Breast cancer cells can secrete proteins, nucleic acids, or lipid vesicles into the medium which, along with the inflammatory state associated with cancer, could contribute to the transformation of healthy epithelial cells into a tumoral phenotype. In this study, the effect of the secretome produced by MDA-MB-231 cells, a triple-negative breast cancer cell line, on the viability and migration of the non-tumoral mammary epithelial cell line MCF10A was evaluated. It was also determined which proteins present in the secretome could be responsible for causing the transformation of healthy epithelial cells and, therefore, identifying possible biomarkers present in breast cancer. For this purpose, these effects were compared in a situation where an inflammatory state was induced through the application of an inflammatory treatment composed of estradiol, TNFalpha, and IL-6 (ETI), versus the control group, to which this treatment was not applied. The results show an increase in cell migration of MCF10A cells under inflammatory conditions. On the other hand, proteins such as YWHAE or 14-3-3ε, which could be possible biomarkers and/or therapeutic targets in triple-negative breast cancer, have been identified in the secretome derived from cells subjected to inflammatory treatment