Impacte de la sequera en la qualitat de fruit de diferents varietats locals de tomàtiga (Solanum lycopersicum L.) del Mediterrani

Abstract

[cat] La tomàtiga (Solanum lycopersicum L.) és un dels cultius més produïts i consumits a nivell mundial. A les darreres dècades, la investigació i millora en cultius hortícoles, entre ells la tomàtiga, s’ha centrat principalment en desenvolupar varietats de cada cop més productives i més resistents als estressos abiòtics. Aquests eixos principals de millora, malgrat l’avenç en la generació de nombroses varietats modernes, presenten dues mancances estructurals, ambdues de gran importància si es consideren les tendències futures a nivell climàtic i de demanda per part dels consumidors. Per una banda, els progressos en millora duts a terme fins al moment han implicat una afectació negativa de la qualitat de la tomàtiga. No obstant, actualment ja existeix una creixent demanda, per part dels consumidors, a favor dels productes amb major qualitat organolèptica. Per l’altra banda, les varietats modernes són altament productives sota condicions ambientals òptimes, però sofreixen una important reducció en el seu potencial productiu en condicions d’estrès abiòtic sever o moderat. En aquest sentit, cal a més tenir en compte que, com a conseqüència del canvi climàtic, l’impacte negatiu sobre la producció agrícola causat per un augment de la durada i intensitat del dèficit hídric, s’intensificarà a les principals zones destinades al cultiu d’hortícoles, entre elles la Mediterrània. Així doncs les varietats locals del mediterrani són i seran una oportunitat per a l’adaptació a les condicions actuals i futures de sequera així com una font de diversitat de la qualitat organolèptica. En aquest context, l’objectiu del present treball fou avaluar la tolerància de diferents grups varietals de tomàtigues del mediterrani a la reducció de la disponibilitat hídrica així com avaluar l’efecte d’aquest factor limitant a la producció i a la qualitat organolèptica demandada pels productors i consumidors. Amb aquest objectiu, s’escolliren 33 genotips distribuïts en 4 grups: 9 pertinents al grup de tomàtigues de ‘Ramellet’, 4 al de Peninsulars, 12 tomàtigues Italianes i 8 al grup control. Aquests genotips foren sembrats a l’estiu del 2021 a un camp experimental obert de l’empresa Agromart Balear S.L., a Porreres (Mallorca) i foren exposats a un tractament de reg considerant el 100% del valor de l’evapotranspiració del cultiu i un tractament de sequera basat en una reducció del 60% del reg. S’avaluaren paràmetres agronòmics (producció per planta, nombre de fruits per planta i pes mitjà del fruit) i paràmetres de qualitat del fruit (contingut en sucres i acidesa). Els resultats indiquen un efecte negatiu del tractament de dèficit hídric sobre els paràmetres agronòmics dels grups varietals, tot i que cal destacar l’elevada variabilitat existent dins cada paràmetre i genotip. En canvi, el dèficit hídric tingué un efecte positiu sobre els principals paràmetres de qualitat de fruit, el que revela l’existència d’un trade-off entre producció i qualitat, si bé la relació entre aquests dos paràmetres és variable en funció del genotip avaluat. D’altre banda també s’avaluà l’impacte econòmic dels paràmetres avaluats i la rendibilitat per les diferents varietats estudiades. Així doncs, els resultats indiquen que l’ús de reg presenta una major rendibilitat econòmica, ja que augmenta la producció i, en conseqüència, els ingressos, tot i que pot afectar negativament la qualitat dels fruits. D’altra banda, l’aplicació d’un tractament de sequera permet estalviar aigua i millorar la qualitat organolèptica dels fruits, tot i que suposa una disminució de la producció. L’estudi conclou que la decisió entre la producció i la qualitat depèn de les preferències i objectius dels productors, tenint en compte els aspectes econòmics i els efectes del canvi climàtic en relació amb la disponibilitat d’aigua. El cultiu en sequera és una opció rendible i sostenible que pot satisfer la demanda dels consumidors en termes de qualitat dels fruits. A més, els resultats del present treball demostren l’efecte positiu d’aplicar un tractament de dèficit hídric per millorar la qualitat dels fruits de la tomàtiga. Aquesta pràctica no només redueix els costos associats a l’ús de l’aigua, sinó que també permet l’adaptació del mètode de cultiu als reptes del canvi climàtic. L’estudi proporciona informació valuosa per a futures millores en termes de producció, qualitat dels fruits i gestió del dèficit hídric en diferents varietats locals de tomàtiga del Mediterrani.