La relació entre exercici físic al gimnàs i dismòrfia muscular

Abstract

[cat] La dismòrfia muscular (DM) és un tipus de trastorn obsessiu relacionat amb la preocupació per la musculatura i la percepció de no estar suficientment tonificat. Per minvar el patiment que provoca se sol dur a terme, entre d’altres, exercici físic al gimnàs. Actualment, moltes són les persones que passen per aquest procés. L’objectiu de l’estudi fou comprovar si hi ha una relació directa entre realitzar activitat física al gimnàs de forma habitual i presentar simptomatologia de DM. Quaranta-vuit homes formaren la mostra, dividits en dos grups segons si acudien o no al gimnàs a realitzar esport. Es comparà la seva puntuació en L’Escala de Satisfacció Muscular, que avalua símptomes de DM. Els resultats varen indicar que els participants que practiquen exercici al gimnàs presenten una puntuació significativament major que els que no acudeixen al gimnàs. En tres dels factors de l’escala hi havia aquesta diferència significativa: comprovació muscular, dependència al culturisme i ús de substàncies. Els resultats indiquen que les persones que van al gimnàs presenten una major tendència a experimentar símptomes de DM i insatisfacció amb la imatge. Existeix una relació entre assistència al gimnàs i DM. Aquests descobriments són útils a l’hora de tractar la satisfacció amb la imatge i l’adequada percepció corporal per tal de prevenir la DM en les persones que acudeixen al gimnàs i que tenen una major predisposició a patir el trastorn. Així com detectar de forma primerenca, mitjançant símptomes visibles com la dependència al gimnàs, a aquelles persones que poden estar patint el trastorn i realitzar una adequada intervenció.

[eng] Muscle dysmorphia (MD) is a type of obsessive disorder related to concerns about muscle mass and the perception of not being sufficiently toned. To reduce the suffering it causes, physical exercise at the gym is often carried out, among other behaviors. Currently, many people go through this process. The aim of the study was to determine if there is a direct relationship between practicing physical activity at the gym regularly and presenting symptomatology of MD. Forty-eight men formed the sample, divided into two groups based on whether they go the gym to exercise or not. Their scores on the Muscle Satisfaction Scale, which evaluates MD symptoms, were compared. The results indicate that participants who exercised at the gym show significantly higher scores than those who didn’t. There was a significant difference in three factors of the scale: muscle checking, dependence on bodybuilding, and substance use. The results suggest that people who go to the gym are more likely to experience more MD symptoms and dissatisfaction with their body image. There is a relationship between gym attendance and MD. These findings are useful for addressing body image satisfaction and proper body perception to prevent MD in people who go to the gym and have a higher predisposition to suffer from the disorder. They can also help in early detection, through visible symptoms such as gym dependence, of those who may be suffering from the disorder and in implementing appropriate interventions.