La soledad en personas mayores institucionalizadas: percepción, impacto en la salud y competencias enfermeras

Abstract

[spa] Introducción: La soledad en personas mayores institucionalizadas es un fenómeno subjetivo, cuya alta prevalencia y la falta de investigación señalan la necesidad urgente de abordarla para mejorar la calidad de vida y la salud mental de esta población vulnerable. Objetivos: El objetivo general es analizar el impacto de la soledad en las personas mayores institucionalizadas. Los objetivos específicos se centran en describir las experiencias de soledad de los residentes, identificar los factores que predisponen a ella y sus repercusiones en la salud, así como analizar la percepción y competencias enfermeras en el abordaje de la soledad en esta población vulnerable. Metodología: Se han llevado a cabo dos búsquedas bibliográficas en las bases de datos PubMed, EBSCOhost y BVS, así como en el buscador de Google Scholar. Se seleccionaron los artículos siguiendo los criterios de inclusión y exclusión. Resultados: Se describe los resultados de la búsqueda bibliográfica, en la que se identificaron un total de 23 artículos relevantes. Discusión: La soledad es compleja y afecta al bienestar de las personas mayores. Las percepciones varían entre cada individuo y están influenciadas por diversos factores. Este sentimiento aumenta la fragilidad y el riesgo de padecer enfermedades mentales. La relación enfermera-paciente es crucial, pero el edadismo y la carga laboral pueden afectar negativamente. Conclusión: La escasez de investigación resalta la necesidad de comprender mejor este problema, especialmente desde su propia perspectiva. Es fundamental educar a los profesionales de la salud y promover un enfoque centrado en la persona para mitigar la soledad y mejorar la calidad de vida.

[cat] Introducció: La soledat en persones grans institucionalitzades és un fenomen subjectiu, la seva alta prevalença i la manca d'investigació assenyalen la necessitat urgent d'abordarla per millorar la qualitat de vida i la salut mental d'aquesta població vulnerable. Objectius: L'objectiu general és analitzar l'impacte de la soledat en les persones grans institucionalitzades. Els objectius específics es centren a descriure les experiències de soledat dels residents, identificar els factors que predisposen a ella i les seves repercussions en la salut, així com analitzar la percepció i competències infermeres en l'abordatge de la soledat en aquesta població vulnerable. Metodologia: S'han dut a terme dues cerques bibliogràfiques a les bases de dades PubMed, EBSCOhost i BVS, així com al cercador de Google Scholar. Es van seleccionar els articles seguint els criteris d'inclusió i exclusió. Resultats: Es descriuen els resultats de la cerca bibliogràfica, en la qual es van identificar un total de 23 articles rellevants. Discussió: La soledat és complexa i afecta al benestar de les persones grans. Les percepcions varien entre cada individu i estan influïdes per diversos factors. Aquest sentiment augmenta la fragilitat i el risc de patir malalties mentals. La relació infermerapacient és crucial, però l'edatisme i la càrrega laboral poden afectar negativament. Conclusió: L'escassetat d'investigació ressalta la necessitat de comprendre millor aquest problema, especialment des de la seva pròpia perspectiva. És fonamental educar els professionals de la salut i promoure un enfocament centrat en la persona per mitigar la soledat i millorar la qualitat de vida.

[eng] Introduction: Loneliness in institutionalized older adults is a subjective phenomenon, whose high prevalence and lack of research highlight the urgent need to address it to improve the quality of life and mental health of this vulnerable population. Objectives: The general objective is to analyze the impact of loneliness on institutionalized older adults. The specific objectives focus on describing the experiences of loneliness among residents, identifying the factors predisposing to it and its repercussions on health, as well as analyzing nurses' perception and competencies in addressing loneliness in this vulnerable population. Methodology: Two literature searches were conducted in the PubMed, EBSCOhost, and BVS databases, as well as in the Google Scholar search engine. Articles were selected following inclusion and exclusion criteria. Results: The results of the literature search are described, identifying a total of 23 relevant articles. Discussion: Loneliness is complex and affects the well-being of older adults. Perceptions vary among individuals and are influenced by various factors. This feeling increases frailty and the risk of mental illnesses. The nurse-patient relationship is crucial, but ageism and workload can negatively affect it. Conclusion: The scarcity of research highlights the need to better understand this problem, especially from its own perspective. It is essential to educate healthcare professionals and promote a person-centered approach to mitigate loneliness and improve quality of life.