La conspiració del silenci redueix l'impacte emocional en el pacient amb malaltia avançada?

Abstract

[cat] En el context dels pacients amb malaltia avançada incurable, sorgeix el fenomen conegut com a conspiració del silenci o pacte de silenci, una pràctica paternalista que vulnera els drets i preferències del pacient amb la finalitat de sobreprotegir-lo. Objectius: examinar si la conspiració del silenci es una estratègia efectiva per reduir l’impacte emocional, com ara l’ansietat, la depressió i/o la esperança, en els adults amb malaltia avançada, a més d’explorar els pensaments, els motius i les conseqüències que condueixen a la família al secretisme. Estratègia: per assolir aquest propòsit s’ha dut a terme una revisió exhaustiva de la literatura consultant diferents bases de dates de l’àmbit de les Ciències de la Salut, entre elles BVS, PubMed, EBSCOhost, Cuiden i Cochrane. Resultats: s’inclouen un total de 19 articles (7 estudis de cohorts, 1 revisió sistemàtica, 8 estudis descriptius i 3 estudis qualitatius). Discussió: existeixen unes discrepàncies significatives, ja que l’evidència mostra una notable controvèrsia i no es del tot clara. Malgrat això, es tracta d’una mala praxi que te més efectes negatius que positius pel pacient. Conclusió: s’evidencia que la conspiració del silenci emergeix d’una societat que tendeix a negar la mort, i te repercussions directes en el benestar emocional de la família i el pacient. En aquest sentit, esdevé essencial posar fi al tabú entorn a aquesta qüestió i valorar, en tot moment, els desitjos i les preferències del pacient, a mes d’explorar fins on vol saber en relació al seu diagnòstic i pronòstic.

[spa] En el contexto de los pacientes con enfermedad avanzada incurable, surge el fenómeno conocido como conspiración del silencio o pacto de silencio, una práctica paternalista que vulnera los derechos y preferencias del paciente con el fin de sobreprotegerlo. Objetivos: examinar si la conspiración del silencio es una estrategia efectiva para reducir el impacto emocional, como por ejemplo la ansiedad, la depresión y/o la esperanza, en los adultos con enfermedad avanzada, además de explorar los pensamientos, los motivos y las consecuencias que conducen a la familia al secretismo. Estrategia: para lograr este propósito se ha llevado a cabo una revisión exhaustiva de la literatura consultando diferentes bases de datos del ámbito de las Ciencias de la Salud, entre elles BVS, PubMed, EBSCOhost, Cuiden y Cochrane. Resultados: se incluyen un total de 19 artículos (7 estudios de cohortes, 1 revisión sistematica, 8 estudios descriptivos y 3 estudios cualitativos). Discusión: existen unes discrepancias significativas, puesto que la evidencia muestra una notable controversia y no es del todo clara. A pesar de ello, se trata de una mala praxis que tiene más efectos negativos que positivos para el paciente Conclusión: se evidencia que la conspiración del silencio emerge de una sociedad que tiende a negar la muerte, y tiene repercusiones directas en el bienestar emocional de la familia y el paciente. En este sentido, es esencial poner fin al tabú en torno a esta cuestión y valorar, en todo momento, los deseos y preferencias del paciente, además de explorar hasta dónde quiere saber en relación a su diagnóstico y pronóstico.

[eng] In the context of patients with incurable advanced disease, the phenomenon known as conspiracy of silence or pact of silence arises, a paternalistic practice that violates the rights and preferences of the patient in order to overprotect it. Objectives: to examine whether the conspiracy of silence is an effective strategy to reduce emotional impact, such as anxiety, depression and/or hope, in adults with advanced illness, as well as to explore the thoughts, motives and consequences that lead the family to secrecy. Strategy: to achieve this purpose, an exhaustive review of the literature has been carried out by consulting different bases of dates in the field of Health Sciences, including BVS, PubMed, EBSCOhost, Cuiden and Cochrane. Results: a total of 19 articles (7 cohort studies, 1 systematic review, 8 descriptive studies and 3 qualitative studies) are included. Discussion: there are significant discrepancies as the evidence shows remarkable controversy and is not entirely clear. Despite this, it is a bad practice that has more negative than positive effects for the patient. Conclusion: it is evident that the conspiracy of silence emerges from a society that tends to deny death, and has direct repercussions on the emotional well-being of the family and the patient. In this sense, it is essential to put an end to the taboo on this issue and to assess, at all times, the wishes and preferences of the patient, in addition to exploring how far they want to know in relation to their diagnosis and prognosis.