Efectos en la salud tras la parada cardiorrespiratoria por ahogamiento según el tiempo de reanimación cardiopulmonar

Show simple item record

dc.contributor Molina Mula, Jesús
dc.contributor.author Tribaldos López, Iván
dc.date 2024
dc.date.accessioned 2025-02-11T12:20:03Z
dc.date.available 2025-02-11T12:20:03Z
dc.date.issued 2025-02-11
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/168650
dc.description.abstract [spa] Introducción: El ahogamiento, definido como insuficiencia respiratoria por inmersión, es la tercera causa principal de muerte no intencional globalmente, con unas 400,000 muertes anuales. Afecta especialmente a países de ingresos bajos y medianos y es crítico en niños, con alto riesgo de malos resultados a largo plazo. El manejo incluye desafíos como la hipotermia y la necesidad de reanimación rápida para mejorar la supervivencia, que es baja tras paro cardíaco asociado al ahogamiento. Estrategia: La revisión de literatura se llevó a cabo de 2013 a 2023 usando bases de datos como BVS, EBSCOhost, PubMed, Cochrane y Web of Science, centrada en la reanimación cardiopulmonar extrahospitalaria por ahogamiento. Se seleccionaron descriptores relevantes como "parada cardiopulmonar fuera del ámbito hospitalario" y "ahogamiento". Los artículos debían estar en español, inglés, catalán o alemán y excluían estudios de caso o protocolos repetidos. Los resultados se limitaron a estudios con atención profesional y seguimiento neurológico post-reanimación. Resultados: La revisión bibliográfica inicial reveló 334 artículos sobre paradas cardíacas extrahospitalarias y ahogamientos a través de diversas bases de datos, con menos de 200 artículos por búsqueda individual, evitando la necesidad de una búsqueda en segundo nivel. La gestión mediante Mendeley eliminó duplicados, dejando 78 artículos. Tras revisar títulos y resúmenes según criterios de exclusión, se seleccionaron 30 artículos. La evaluación final de su calidad metodológica redujo este número a 20, a los cuales se añadió un estudio adicional de una bibliografía interna, resultando en 21 estudios para la revisión. Conclusión: La revisión bibliográfica revela que períodos prolongados de inmersión y resucitación cardiopulmonar extensa tienen graves repercusiones neurológicas y motoras en los sobrevivientes, con una baja tasa de supervivencia. Se enfatiza la importancia de actuar rápidamente en casos de ahogamiento y seguir protocolos precisos de ventilación, ya que esto mejora significativamente las posibilidades de supervivencia y reduce las secuelas. ca
dc.description.abstract [cat] Introducció: L'ofegament, definit com a insuficiència respiratòria per immersió, és la tercera causa principal de mort no intencional a nivell global, amb unes 400,000 morts anuals. Afecta especialment a països de baixos i mitjans ingressos i és crític en nens, amb alt risc de resultats dolents a llarg termini. El maneig inclou reptes com la hipotèrmia i la necessitat de reanimació ràpida per millorar la supervivència, que és baixa després de la parada cardíaca associada a l'ofegament. Estratègia: La revisió de literatura es va dur a terme de 2013 a 2023 utilitzant bases de dades com BVS, EBSCOhost, PubMed, Cochrane i Web of Science, centrada en la reanimació cardiopulmonar extrahospitalària per ofegament. Es van seleccionar descriptors rellevants com "parada cardiopulmonar fora de l'àmbit hospitalari" i "ofegament". Els articles havien d'estar en espanyol, anglès, català o alemany i exclouen estudis de cas o protocols repetits. Els resultats es van limitar a estudis amb atenció professional i seguiment neurològic post-reanimació. Resultats: La revisió bibliogràfica inicial va revelar 334 articles sobre parades cardíaques extrahospitalàries i ofegaments a través de diverses bases de dades, amb menys de 200 articles per cerca individual, evitant la necessitat d'una cerca en segon nivell. La gestió mitjançant Mendeley va eliminar duplicats, deixant 78 articles. Després de revisar títols i resums segons criteris d'exclusió, es van seleccionar 30 articles. L'avaluació final de la seva qualitat metodològica va reduir aquest nombre a 20, als quals es va afegir un estudi addicional d'una bibliografia interna, resultant en 21 estudis per a la revisió. Conclusió: Basant-nos en la informació recopilada durant la revisió bibliogràfica, s'han abordat els objectius de l'estudi. La immersió prolongada i la reanimació cardiopulmonar extensa tenen efectes adversos significatius en els aspectes neurològics i motors dels pacients supervivents, juntament amb una baixa taxa de supervivència. Es destaca la importància d'una resposta ràpida i una classificació adequada en casos de ofegament, ja que millora les possibilitats de supervivència i minimitza les repercussions sobre la salut. ca
dc.description.abstract [eng] Introduction: Drowning, defined as respiratory failure due to immersion, is the third leading cause of unintentional death globally, with around 400,000 deaths annually. It particularly affects low- and middle-income countries and is critical in children, with a high risk of poor long-term outcomes. Management includes challenges such as hypothermia and the need for rapid resuscitation to improve survival, which is low after cardiac arrest associated with drowning. Strategy: Literature review was conducted from 2013 to 2023 using databases such as BVS, EBSCOhost, PubMed, Cochrane, and Web of Science, focusing on out-ofhospital cardiopulmonary resuscitation for drowning. Relevant descriptors such as "out-of-hospital cardiac arrest" and "drowning" were selected. Articles were required to be in Spanish, English, Catalan, or German, excluding case studies or repeated protocols. Results were limited to studies with professional care and post-resuscitation neurological monitoring. Results: The initial bibliographic review revealed 334 articles on out-of-hospital cardiac arrests and drownings across various databases, with fewer than 200 articles per individual search, avoiding the need for a second-level search. Management through Mendeley eliminated duplicates, leaving 78 articles. After reviewing titles and abstracts according to exclusion criteria, 30 articles were selected. The final evaluation of their methodological quality reduced this number to 20, to which an additional study from an internal bibliography was added, resulting in 21 studies for review. Conclusion: Based on information gathered during the literature review, the study's objectives have been addressed. Prolonged immersion and extensive cardiopulmonary resuscitation have significant adverse effects on neurological and motor aspects of surviving patients, alongside a low survival rate. Rapid response time and proper classification are emphasized in drowning cases, as they enhance survival chances and minimize health repercussions. ca
dc.format application/pdf
dc.language.iso spa ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights all rights reserved
dc.subject 616.1 - Patologia del sistema circulatori, dels vasos sanguinis. Trastorns cardiovasculars ca
dc.subject 616.9 - Malalties infeccioses i contagioses. Febres ca
dc.subject.other Drowning ca
dc.subject.other Out of hospital cardiac arrest ca
dc.subject.other Cardiopulmonary resuscitation ca
dc.subject.other Emergency responders ca
dc.subject.other Health status ca
dc.subject.other Ahogamiento ca
dc.subject.other Paro cardíaco extrahospitalario ca
dc.subject.other Resucitación cardiopulmonar ca
dc.subject.other Resucitación cardiopulmonar ca
dc.subject.other Servicios de emergencia ca
dc.subject.other Estado de salud ca
dc.title Efectos en la salud tras la parada cardiorrespiratoria por ahogamiento según el tiempo de reanimación cardiopulmonar ca
dc.type info:eu-repo/semantics/bachelorThesis ca
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.rights.accessRights info:eu-repo/semantics/closedAccess


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search Repository


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics