[spa] Introducción: Un paro cardíaco representa una situación crítica y exigente que requiere
de maniobras específicas y precisas, generando un alto nivel de estrés tanto en el equipo
asistencial como en los familiares del paciente. La European Resuscitation Council (ERC)
y la International Liaison Committee on Resuscitation (ILCOR) respaldan la realización
de la RCP presenciada, reconociendo los beneficios que aporta a los profesionales de la
salud y a los allegados, considerando las características individuales de cada persona.
Objetivo: Identificar los motivos que llevan a los médicos y enfermeras a rechazar la
presencia familiar durante la reanimación cardiopulmonar en adultos en la atención
hospitalaria.
Resultados: Se realizó una búsqueda bibliográfica abarcando el periodo 2014-2024, de la
cual se obtuvieron 25 artículos relevantes.
Discusión: La presencia familiar durante la reanimación cardiopulmonar presenta ciertas
barreras para su implementación por parte de los médicos y enfermeras. Las
preocupaciones más destacadas incluyen la intervención de los familiares, posibles
litigios por negligencia y la salud mental de los presentes. Estas preocupaciones se ven
exacerbadas por la falta de políticas y educación adecuadas para gestionar estas
situaciones, así como por posibles influencias culturales. Las opiniones varían según la
categoría profesional, los médicos tienden a ser más reacios que las enfermeras hacia la
presencia familiar. Sin embargo, la responsabilidad de la toma de decisiones suele recaer
en los médicos.
Conclusión: A pesar de los beneficios respaldados por la evidencia científica, la presencia
familiar durante la RCP no es implementada por médicos y enfermeras. Se sugiere
abordar estas preocupaciones con políticas, asignación de una persona de apoyo para los
familiares y educación.
[eng] Introduction: Cardiac arrest represents a critical and demanding situation that requires
specific and precise maneuvers, generating a high level of stress both in the healthcare
team and the patient´s family members. The European Resuscitation Council (ERC) and
the International Liaison Committee on Resuscitation (ILCOR) support the
implementation of witnesses CPR, recognizing the benefits it brings to healtcare
professionals and relatives, considering the individual characteristics of each person.
Objective: Identify the reasons that lead doctors and nurses to reject family presence
during cardiopulmonary resuscitation in adults in hospital care.
Results: A bibliographic search was carried out in the period 2014-2024, from which 25
relevant articles were obtained.
Discussion: Family presence during cardiopulmonary resuscitation presents certain
barriers to its implementation by doctors and nurses. The most prominent concerns
include family intervention, potential litigation for negligence, and the mental health of
those presents. These concerns are exacerbated by the lack of appropriate policies and
education to manage these situations, as well as potential cultural influences. Opinions
vary by profesional category, doctors tending to be more reluctant than nurses towards
family presence. However, the responsability for decisión-making usually falls on
doctors.
Conclusión: Despite the benefits supported by scientific evidence, family presence during
CPR is not implemented by doctors and nurses. It is suggested to address these concerns
with policies, assigning a support person for family members, and education.
[cat] Introducció: Un atac de cor representa una situació crítica i exigent que requereix
maniobres específiques i precises, generant un alt nivell d’estrès tant en l’equip
assistencial com en els familiars del pacient. El European Resuscitation Council (ERC) i
la International Liaison Committee on Resuscitation (ILCOR) donen suport a la
realització de la RCP presenciada, reconeixent els beneficis que aporta als professionals
de la salut i als familiars, sempre considerant les característiques individuals de cada
persona.
Objectiu: Identificar els motius que porten els metges i infermers a rebutjar la presència
familiar durant la reanimació cardíaca en adults en l’atenció hospitalària.
Resultats: Es va realitzar una recerca bibliogràfica que abasta el período 2014-2024, de
la qual es van obtenir 25 articles rellevants.
Discussió: La presència familiar durant la reanimació cardíaca presenta certes barreres
per a la seva implementació per part dels metges i infermers. Les preocupacions més
destacades inclouen la intervenció dels familiars, possibles litigis per negligència i la salut
mental dels presents. Aquestes preocupacions es veuen exacerbades per la manca de
polítiques i educació adequades per gestionar aquestes situacions, així com per possibles
influències culturals. Les opinions varien segons la categoria professional, els metges
tendeixen a ser més reticents que les infermeres cap a la presència familiar. No obstant
això, la responsabilitat de la presa de decisions sol recaure en els metges.
Conclusió: Malgrat els beneficis recolzats per l’evidència científica, la presència familiar
durant la RCP no és implementada per metges i infermers. Es suggereix abordar aquestes
preocupacions amb polítiques, assignació d’una persona de suport per als familiars i
educació.