La relación entre el uso de las redes sociales y la aparición de un trastorno de la conducta alimentaria: una revisión de la literatura

Abstract

[spa] Introducción. Los trastornos de la conducta alimentaria constituyen un grupo de trastornos mentales caracterizados por una conducta alterada ante la ingesta alimentaria y/o la pérdida de peso. En las últimas décadas, el uso de las redes sociales se ha erigido como uno de sus factores de riesgo entre los adolescentes. Objetivos. El objetivo de este estudio es analizar la relación entre el uso de las redes sociales y el riesgo de desarrollar trastornos de la conducta alimentaria en adolescentes. Estrategia de búsqueda bibliográfica. Se ha llevado a cabo una revisión de la literatura a partir del análisis crítico de los artículos publicados sobre la temática en los diez últimos años. Concretamente, se han consultado las bases de datos PubMed, Biblioteca Virtual de la Salud y EBSCOHost. Resultados. Un total de veinte artículos han sido seleccionados para integrar la revisión de la literatura. Discusión. Las redes sociales disponen de mecanismos que potencian trastornos de la conducta alimentaria como las interacciones, los influencers, la búsqueda de validez externa, las comparaciones y competencia y las tendencias alimentarias. Las plataformas centradas en la apariencia física son más potenciadoras de estos trastornos, así como la adicción a estas. Por ello, es crucial implementar programas centrados en la prevención y detección precoz de trastornos de la conducta alimentaria llevados a cabo por los profesionales sanitarios. Conclusión. La relación entre el uso de las redes sociales y el desarrollo de TCA es positiva. Es fundamental seguir investigando las nuevas redes sociales y poner énfasis en comprender sus algoritmos.

[cat] Introducció. Els trastorns de la conducta alimentària constitueixen un grup de trastorns mentals caracteritzats per una conducta alterada davant la ingesta alimentària i/o la pèrdua peso. En les últimes dècades, l'ús de les xarxes socials s'ha erigit com un dels seus factors de risc entre els adolescents. Objectius. L'objectiu d'aquest estudi es analitzar la relació entre l'ús de les xarxes socials i el risc de desenvolupar trastorns de la conducta alimentària en adolescents. Estratègia de cerca bibliogràfica. S'ha dut a terme una revisió de la literatura a partir de l'anàlisi crítica dels articles publicats sobre la temàtica en els deu últims anys. Concretament, s'han consultat les bases de dades PubMed, Biblioteca Virtual de la Salut i EBSCOHost. Resultats. Un total de vint articles han estat seleccionats per a integrar la revisió de la literatura. Discussió. Les xarxes socials disposen de mecanismes que potencies trastorns de la conducta alimentària com les interaccions, els influencers, la cerca de validesa externa, les comparacions i competència i les tendències alimentàries. Les plataformes centrades en l'aparença física són més potenciadores d'aquests trastorns, així com l'addicció a aquestes. Per això, és crucial implementar programes centrats en la prevenció i detecció precoç de trastorns de la conducta alimentària duts a terme pels professionals sanitaris. Conclusió. La relació entre l'ús de les xarxes socials i el desenvolupament de TCA és positiva. És necessari continuar estudiant les noves xarxes socials i posar l'accent en els algorismes.

[eng] Introduction. Eating disorders are a group of mental disorders characterised by altered eating behaviour and/or weight loss. In recent decades, the use of social networks has emerged as one of the risk factors among adolescents. Objectives. The aim of this study is to analyse the relationship between the use of social networks and the risk of developing eating disorders in adolescents. Bibliographic search strategy. A review of the literature was carried out based on a critical analysis of the articles published on the subject in the last ten years. Specifically, the databases PubMed, Virtual Health Library and EBSCOHost were consulted. Results. A total of twenty articles were selected for the literature review. Discussion. Social networks have mechanisms that enhance eating disorders such as interactions, influencers, the search for external validity, comparisons and competition and food trends. Platforms that focus on physical appearance are more conducive to these disorders, as well as addiction to them. Therefore, it is crucial to implement programmes focused on the prevention and early detection of eating disorders carried out by health professionals. Conclusion. The relationship between the use of social networks and the development of ED is positive. It is necessary to continue studying the new social networks and to emphasize the algorithms