Relación entre la microbiota intestinal y el tipo de lactancia materna del recién nacido: prevención de cólicos infantiles

Abstract

[spa] Introducción: La microbiota intestinal es un sistema complejo, heterogéneo y dinámico que se implanta en la etapa neonatal. Si se produce algún tipo de alteración en el equilibrio de alguno de estos microorganismos se determina un estado de disbiosis y desregulación inmunológica, asociándose a un mayor riesgo de desarrollo de enfermedades gastrointestinales, como el cólico infantil. Objetivo: El objetivo general de esta investigación es analizar si la composición de la microbiota intestinal de los lactantes disminuye el riesgo de cólicos y la relación existente con el tipo de lactancia materna que practiquen. Estrategia de búsqueda: Se realiza una búsqueda bibliográfica en las siguientes bases de datos: Biblioteca Virtual de Salud (BVS), PubMed/Medline y Cochrane. Resultados: Se obtienen 196 resultados, de los cuales se seleccionan 29 para someter a una lectura de texto completo. Finalmente se seleccionan 20 artículos incluidos en la presente revisión: 8 son revisiones sistemáticas, 4 revisiones narrativas, 4 ensayos clínicos, 2 casos y controles, 1 metaanálisis, y 1 estudio de Cohortes. Discusión: Los factores que afectan a la colonización de la microbiota son: el modo de nacimiento, la edad gestacional, el uso de antibióticos, y el tipo de alimentación en la infancia. La lactancia materna exclusiva se compone de una diversidad microbiana menor pero con propiedades antiinflamatorias y esenciales en las respuesta del sistema inmune. Los bebés alimentados con fórmula tienen mayor variedad de microbios asociados con disbiosis e inflamación. En cambio, la prevalencia de cólicos infantiles es similar en lactantes alimentados con leche materna y con fórmula. Las opciones de tratamiento para los cólicos infantiles son limitadas y la evidencia sugiere la suplementación con probióticos. Conclusión: No se han evaluado los efectos modificadores de la lactancia materna en la microbiota infantil y los cólicos, lo que dificulta encontrar evidencia concluyente sobre el papel que desempeña la lactancia materna en esta asociación. La eficacia clínica de los probióticos debe explorarse y estudiarse más a fondo.

[cat] Introducció: La microbiota intestinal és un sistema complex, heterogeni i dinàmic que és implanta en l'etapa neonatal. Si es produeix algun tipus d'alteració en l'equilibri d'algun d'aquests microorganismes es determina un estat de disbiosis i desregulació immunològica, associant-se a un major risc de desenvolupament de malalties gastrointestinals, com el còlic infantil. Objectiu: L'objectiu general d'aquesta recerca és analitzar si la composició de la microbiota intestinal dels lactants disminueix el risc de còlics i la relació existent amb el tipus de lactància materna que practiquin. Estratègia de recerca: Es realitza una cerca bibliogràfica en les següents bases de dades: Biblioteca Virtual de Salut (BVS), PubMed/Medline i Cochrane. Resultats: S'obtenen 196 resultats, dels quals se seleccionen 29 per a sotmetre a una lectura de text complet. Finalment se seleccionen 20 articles inclosos en la present revisió: 8 són revisions sistemàtiques, 4 revisions narratives, 4 assajos clínics, 2 casos i controls, 1 metaanàlisis, i 1 estudi de Cohorts. Discussió: Els factors que afecten la colonització de la microbiota són: la manera de naixement, l'edat gestacional, l'ús d'antibiòtics, i el tipus d'alimentació en la infància. La lactància materna exclusiva es compon d'una diversitat microbiana menor però amb propietats antiinflamatòries i essencials en les resposta del sistema immune. Els bebès alimentats amb fórmula tenen major varietat de microbis associats amb disbiosis i inflamació. En canvi, la prevalença de còlics infantils és similar en lactants alimentats amb llet materna i amb fórmula. Les opcions de tractament per als còlics infantils són limitades i l'evidència suggereix la suplementació amb probiòtics. Conclusió: No s'han avaluat els efectes modificadors de la lactància materna en la microbiota infantil i els còlics, el que dificulta trobar evidència més concloent sobre el paper que exerceix la lactància materna en aquesta associació. L'eficàcia clínica dels probiòtics ha d'explorar-se i estudiar-se més a fons.

[eng] Introduction: The intestinal microbiota is a complex, heterogeneous and dynamic system that is implanted in the neonatal stage. If any type of alteration occurs in the balance of any of these microorganisms, a state of dysbiosis and immunological deregulation is determined, associating it with a greater risk of developing gastrointestinal diseases, such as infantile colic. Objective: The general objective of this research is to analyze whether the composition of the intestinal microbiota of infants decreases the risk of colic and the existing relationship with the type of breastfeeding they practice. Search strategy: A bibliographic search was carried out in the following databases: Virtual Health Library (VHL), PubMed/Medline and Cochrane. Results: 196 results are obtained, of which 29 are selected to submit to a full text reading. Finally, 20 articles included in this review are selected: 8 are systematic reviews, 4 narrative reviews, 4 clinical trials, 2 cases and controls, 1 meta-analysis, and 1 cohort study. Discussion: The factors that affect the colonization of the microbiota are: the mode of birth, gestational age, the use of antibiotics, and the type of feeding in childhood. Exclusive breastfeeding is composed of a lower microbial diversity but with anti-inflammatory and essential properties in the immune system response. Formula-fed babies have a greater variety of microbes associated with dysbiosis and inflammation. In contrast, the prevalence of infant colic is similar in breastfed and formula-fed infants. Treatment options for infant colic are limited, and evidence suggests probiotic supplementation. Conclusion: The modifying effects of breastfeeding on infant microbiota and colic have not been evaluated, making it difficult to find more conclusive evidence on the role of breastfeeding in this association. The clinical efficacy of probiotics needs to be further explored and studied.