El gènere epistolar com a recurs didàctic i emocional

Abstract

[cat] Des de temps immemorials les cartes han estat el canal d’expressió escrita que s’ha fet servir per transmetre quelcom a algú llunyà o absent. El missatge ha pogut ser de tipus formal o informal segons el motiu de la carta i de la relació que hi ha entre l’emissor i el receptor. Avui els avenços tecnològics han aconseguit la immediatesa i, fins i tot, que ens puguem dir les coses cara a cara gràcies a les vídeo trucades. Per això, la utilització de les cartes ha quedat relegat a usos administratius o bancaris, pràcticament ja no ens escrivim amb familiars i amics que viuen enfora de nosaltres i, els joves d’avui, per ventura, no han escrit mai una carta. Aquest treball pretén que l’estudiant conegui i practiqui l’escriptura epistolar, que visqui l’experiència personal d’escriure dirigint-se a algú amb la reflexió i el mirar cap endins que això comporta i, finalment, que observi els efectes o canvis que aquesta tasca ha pogut provocar en un mateix, en el grup de treball i en el grup de classe. Per això, s’ha triat per realitzar les activitats de la proposta didàctica, l'escriptora de Mercè Rodoreda i el tema de l'exili com a primera referència epistolar. Se treballarà amb els grups de quart de la ESO que, a més de la redacció de cartes, realitzaran altres feines associades com crear una llista de reproducció musical de l’exili. En definitiva, s’intentarà que amb aquesta proposta didàctica els alumnes trobin en el gènere epistolar el que Virginia Woolf hi va trobar: “és l’art més humà, atès que enfonsa les arrels en l’amor als amics”.