[eng] Diplotaxis ibicensis (Pau) Gómez-Campo is an Ibero-Balearic endemism that occurs in
coastal areas. It is an entomophilous species, but information about its pollination ecology
is currently lacking. This study aims to identify the pollinators of D. ibicensis and asses
their pollination effectiveness. Two study populations were selected on Mallorca Island:
one in a rocky coastal habitat and another in fixed dunes. Pollinators were collected during
the species’ flowering periods (autumn and spring) for taxonomic identification, and focal
censuses were conducted to gather data on the number of flowers visited, visitation rate,
and duration of the visits. Additionally, a nocturnal pollinator sampling was conducted.
Data on reproductive success of plants (fruit set, seed set, and seed production per plant)
and the pollen carried by pollinators was obtained. A pollination effectiveness index (PEI)
was developed using pollen load, number of flowers visited, visitation rate, and duration
of visit. Fifty-one pollinator species interacted with D. ibicensis, indicating that it is a
generalist species. Bees were the main pollinators, followed by beetles in spring and
hoverflies in autumn. Overall, the visitation rate and duration of visits were low. The
highest contribution to reproductive success (in terms of seed production) was observed
in spring, primarily in the rocky coast habitat. Lasioglossum transitorium subsp. planulum
(Hymenoptera) obtained the highest values of pollinator fidelity and pollinator efficacy.
Lasioglossum spp. had the highest PEI index value. Overall, this study contributes to
acquiring knowledge of the pollination ecology of this range-restricted species
[cat] Diplotaxis ibicensis (Pau) Gómez-Campo és un endemisme iber-baleàric propi de zones
costaneres. És una espècie entomòfila, però els detalls de la seva pol·linització són
desconeguts. Aquest estudi pretén identificar els pol·linitzadors i avaluar la seva
efectivitat en la pol·linització. Es seleccionaren dues poblacions a l’illa de Mallorca: una
en un hàbitat de costa rocosa i una altra en dunes fixes. Es recolliren pol·linitzadors durant
els períodes de floració de l’espècie (tardor i primavera) per a la seva identificació
taxonòmica i es realitzaren censos focals tot anotant el nombre de flors visitades, la taxa
de visites i la durada de les visites. A més, es realitzà un mostreig nocturn de
pol·linitzadors. S’obtingueren dades d’èxit reproductiu de les plantes (quallat de fruit i
llavor i producció de llavors per planta) i del pol·len transportat pels pol·linitzadors. Es
desenvolupà un índex d'eficiència de pol·linització (PEI) utilitzant la càrrega de pol·len,
el nombre de flors visitades, la taxa de visites i la durada de les visites. Cinquanta-una
espècies de pol·linitzadors varen interactuar amb D. ibicensis, indicant que es tracta d’una
espècie generalista. Les abelles foren les principals pol·linitzadores, seguides pels
escarabats en primavera i els sírfids en tardor. En general, la taxa de visites i la durada de
les visites foren baixes. La major contribució a l’èxit reproductiu (en termes de producció
de llavors) fou a la primavera, principalment a l’hàbitat de la costa rocosa. Lasioglossum
transitorium subsp. planulum (Hymenoptera) s’identificà com l’espècie amb els majors
valors de fidelitat i eficàcia de la pol·linització. Lasioglossum spp. obtingueren el valor de
l’índex PEI més alt. Els resultats d’aquest estudi contribueixen al coneixement de
l’ecologia de la pol·linització d’aquesta espècie de distribució restringida