El context artístic com a eina hermenèutica per a l’ensenyament de la filosofia

Abstract

[cat] L’aproximació d’aquest treball és de tipus hermenèutic. La investigació consisteix en estudiar com l’art pot ser forma d’enriquir la lectura i interpretació dels textos filosòfics, en tant que el context ens dona claus interpretatives per a la lectura dels filòsofs i l’art forma part d’aquest context. Les belles arts i la música (així com la literatura, l’arquitectura, etc.) guarden estreta relació amb el seu moment de producció, així ho fa també la filosofia de cada època. Aprofitant aquesta similitud es pretén fer una proposta educativa que vinculi les 2 activitats humanes i que acabi beneficiant a l’ensenyament de la filosofia. La intenció és aportar a la filosofia, que és una producció en paraules, elements que no siguin textuals. Als continguts tradicionals, ja presents en els apartats de context de cada autor, afegirem referents en la producció artística de cada època. Elaborarem exemples, organitzats segons els grans períodes (antiguitat, modernitat i contemporaneïtat). Per tal de mostrar tres grans formes de fer “art” i la seva vinculació amb la seva filosofia coetània. Es pot explicar el context en forma de discurs i, en el cas d’aquest treball, es cercarà un diàleg amb les imatges per tal que serveixen per a ampliar, per a rompre el límit del discurs