El uso de la terapia electroconvulsiva frente al uso de antidepresivos en el tratamiento del trastorno depresivo mayor (revisión bibliográfica)

Abstract

[spa] Introducción: el trastorno depresivo mayor (TDM) es un trastorno asociado a una morbilidad y mortalidad elevadas, así como a una prevalencia y cronicidad en la población significativas. Los inhibidores de la recaptación de la serotonina (ISRS) son actualmente el tratamiento de primera línea para el trastorno depresivo mayor. Sin embargo, un gran número de pacientes no responden a la terapia farmacológica. Según la evidencia disponible, la terapia electroconvulsiva (TEC) puede proporcionar beneficios significativos de los síntomas graves del trastorno depresivo mayor. Objetivos: el objetivo principal es evaluar si la terapia electroconvulsiva en pacientes diagnosticados de trastorno depresivo mayor reduce los síntomas de depresión en comparación con el tratamiento farmacológico con inhibidores selectivos de la receptación de la serotonina (ISRS). Estrategia de búsqueda bibliográfica: se realiza una primera búsqueda bibliográfica en un metabuscador (EBSCOhost) y en una base de datos específica (PubMed), de la que surgen 2459 artículos. Al tratarse de un número tan elevado de artículos, se lleva a cabo el segundo nivel de búsqueda añadiendo más descriptores y operadores booleanos, dando lugar a 89 artículos, de los cuales finalmente se seleccionan 21 para realizar la revisión bibliográfica. También se realiza una búsqueda en bola de nieve de la cual se añaden 2 artículos más. Los artículos fueron elegidos según los criterios de inclusión y exclusión, como excluir aquellos artículos que traten de enfermedades diferentes al TDM o incluir aquellos que abarquen la TEC como tratamiento. También se han establecido unos límites: todos los artículos están publicados en los últimos 10 años y en castellano y/o inglés. Resultados: se cumplimentó una tabla resumen con todos los artículos que se seleccionaron finalmente, que sirvió de ayuda para clasificar los diferentes resultados obtenidos: la población diana o de estudio de los diferentes artículos se basa en pacientes con trastorno depresivo mayor y/o resistente al tratamiento, la mayoría de los artículos corresponden a los últimos 4 años y la gran parte están publicados a nivel europeo. El nivel de evidencia en general es favorable, según la escala SIGN.Discusión: un estudio evidencia la remisión significativamente más rápida del TDM en pacientes de edad avanzada hospitalizados con depresión grave si eran tratados con TEC en comparación con antidepresivos. Otros estudios, subrayan la mejora de los síntomas del TDM gracias a la TEC en comparación con la paroxetina y fluoxetina, a pesar de que los pacientes tratados con TEC, presentaban más probabilidades de presentar efectos secundarios. Para los pacientes con trastorno depresivo mayor resistente al tratamiento antidepresivo (TRD), varías guías recomiendan la TEC, dada su eficacia superior a la del tratamiento antidepresivo. Otros estudios demuestran el poderoso efecto antisuicida de la TEC en pacientes con TDM. Conclusión: se ha demostrado que la TEC produce un mayor efecto antidepresivo sobre los ISRS, sobre todo en aquellos casos de TDM resistente al tratamiento o aquellos pacientes que presentan un componente cognitivo más fuerte. Además, se ha evidenciado el efecto antisuicida de la TEC, sobre todo en aquellos pacientes que habían presentado un intento de suicido en comparación con aquellos que presentan ideación suicida. Sin embargo, los ISRS demostraron presentar menos efectos secundarios que la TEC, una de las causas por las que los ISRS siguen siendo el tratamiento antidepresivo de primera línea. Palabras clave: terapia electroconvulsiva, trastorno depresivo mayor, inhibidores de la recaptación de la serotonina, intento de suicidio.

[cat] Introducció: el trastorn depressiu major (TDM) és un trastorn altament prevalent i crònic, que s'associa a una morbiditat i mortalitat significatives. Els inhibidors de la recaptació de la serotonina (ISRS), un tipus d'antidepressiu oral, són el tractament de primera línia per a la depressió. No obstant això, un gran nombre de pacients no responen a la teràpia farmacològica. Existeix evidència que la teràpia electroconvulsiva (TEC) pot oferir millores ràpides i considerables dels símptomes greus del trastorn depressiu major. Objectius: l'objectiu principal és avaluar si la teràpia electroconvulsiva en pacients diagnosticats de trastorn depressiu major redueix els símptomes de depressió en comparació amb el tractament farmacològic amb inhibidors selectius de la receptació de la serotonina (ISRS). Estratègia de recerca bibliogràfica: es realitza una primera cerca bibliogràfica en un metacercador (EBSCOhost) i en una base de dades específica (Pubmed), de la qual sorgeixen 2459 articles. En tractar-se d'un número tan elevat d'articles, es duu a terme una segona cerca bibliogràfica, afegint més descriptors i operadors booleans. Aquesta segona recerca dona lloc a 89 articles, dels quals finalment se seleccionen 21 per a realitzar la revisió bibliogràfica. També se realitza una recerca en ‘bolla de neu’’ de la qual s’extrauen dos articles més. Els articles van a ser triats segons els criteris d'inclusió i exclusió, com excloure aquells articles que tractin de malalties diferents al TDM o incloure aquells que abastin la TEC com a tractament. També s'han establert uns límits: tots els articles estan publicats en els últims 10 anys i en castellà i/o anglès. Resultats: es va emplenar una taula resumida amb tots els articles que es van seleccionar finalment, que va proporcionar ajuda per a classificar els diferents resultats obtinguts: la població diana o d'estudi dels diferents articles es basa en pacients amb trastorn depressiu major i pacients amb trastorn depressiu major resistent al tractament, la majoria dels articles corresponen als últims 4 anys i la gran part estan publicats a nivell europeu. El nivell d'evidència en general és favorable, segons l’escala SIGN pels estudis quantitatius. Discussió: un estudi evidencia la remissió significativament més ràpida del TDM a pacients d'edat avançada hospitalitzats amb depressió greu si van ser tractats amb TEC en comparació amb antidepressius. Altres estudis subratllen la millora dels símptomes del TDM gràcies a la TEC en comparació amb la paroxetina i fluoxetina, tot i que els pacients tractats amb TEC, presentaven més probabilitats de presentar efectes secundaris. Per als pacients amb trastorn depressiu major resistent al tractament antidepressiu, varies guies recomanen la TEC, atesa la seva eficàcia superior a la del tractament antidepressiu. Altres estudis demostren el poderós efecte antisuïcida de la TEC en pacients amb TDM. Conclusió: s'ha demostrat que la TEC produeix un major efecte antidepressiu sobre els ISRS, sobretot en aquells casos de TDM resistent al tractament o aquells pacients que presenten component cognitiu més fort. A més, s'ha evidenciat l'efecte antisuïcida de la TEC, sobretot en aquells pacients que havien presentat un intent de suïcidi en comparció amb aquells que presenten ideació suïcida. No obstant això, els ISRS van demostrar presentar menys efectes secundaris que la TEC, una de les causes per les quals els ISRS continuen sent el tractament antidepressiu de primera línia. Paraules clau: teràpia electroconvulsiva, trastorn depressiu major, inhibidors de la recaptació de la serotonina, intent de suïcidi.

[eng] Introduction: Major depressive disorder (MDD) is a highly prevalent and chronic disorder, which is associated with significant morbidity and mortality. Serotonin reuptake inhibitors (SSRIs), a type of oral antidepressant, are the first-line treatment for depression. However, many patients do not respond to drug therapy. There is evidence that electroconvulsive therapy (ECT) can offer rapid and significant improvements in severe symptoms of major depressive disorder. Objectives: The main objective is to evaluate whether ECT in patients diagnosed with major depressive disorder reduces depressive symptoms compared to pharmacological treatment with selective serotonin reuptake inhibitors (SSRIs). Bibliographic search strategy: a first bibliographic search was performed in a metasearch engine (EBSCOhost) and in a specific database (PubMed), from which 2459 articles were found. Since the number of articles was so large, a second bibliographic search was carried out, adding more descriptors and Boolean operators. This second search yielded 89 articles, of which 21 were finally selected for the literature review. A snowball search is also carried out from which 2 more articles are added. The articles were chosen according to inclusion and exclusion criteria, such as excluding those articles dealing with diseases other than MDD or including those covering ECT as a treatment. Limits were also established: all articles were published in the last 10 years and in Spanish and/or English. Results: a summary table was completed with all the articles that were finally selected, which provided help to classify the different results obtained: the target or study population of the different articles is based on patients with major depressive disorder and patients with treatment-resistant major depressive disorder, most of the articles correspond to the last 4 years and most of them are published at European level. The level of evidence is generally favorable, according to the SIGN scale for qualitative studies. Discussion: One study shows significantly faster remission of MDD in hospitalized elderly patients with severe depression if they were treated with ECT compared to antidepressants. Other studies highlight the improvement of MDD symptoms thanks to ECT compared to paroxetine and fluoxetine, although patients treated with ECT were more likely to present side effects. For patients with major depressive disorder resistant to antidepressant treatment, several guidelines recommend ECT, given its superior efficacy to that of antidepressant treatment. Other studies demonstrate the powerful ant suicidal effect of ECT in patients with MDD. Conclusion: ECT has been shown to produce a greater antidepressant effect over SSRIs, especially in those cases of treatment resistant MDD or those patients with a stronger cognitive component. In addition, the anti-suicidal effect of ECT has been demonstrated, especially in those patients who had made a suicide attempt compared to those with suicidal ideation. However, SSRIs were shown to have fewer side effects than ECT, one of the reasons why SSRIs remain the first-line antidepressant treatment.