Tratamiento y profilaxis del síndrome antifosfolípido: antagonistas de la vitamina K vs. anticoagulantes orales de acción directa

Abstract

[spa] El síndrome antifosfolípido (SAF) es un trastorno autoinmune que se define por la presencia de anticuerpos que atacan a los fosfolípidos de las membranas celulares y a proteínas plasmáticas. Esto aumenta la tendencia a la formación de coágulos sanguíneos, lo que resulta en complicaciones trombóticas. El diagnóstico del SAF se basa en la presencia de 3 anticuerpos específicos y en la historia clínica del paciente. Su tratamiento se basa en la prevención de la formación de coágulos sanguíneos y en el manejo de las complicaciones asociadas. Para ello se utilizan anticoagulantes orales, que actúan inhibiendo la coagulación de la sangre y existen dos subgrupos: los anticoagulantes orales directos (ACOD) y los antagonistas de la vitamina K (AVK). Los ACOD actúan de manera más específica sobre el factor Xa y la trombina y los AVK lo hacen sobre la vitamina K. Ambos son ampliamente utilizados en el tratamiento y prevención de enfermedades tromboembólicas. En esta revisión bibliográfica en profundidad se compara la eficacia de los AVK y ACOD en pacientes con SAF en diferentes aspectos. En la literatura disponible sobre el tema, hay consenso sobre las ventajas generales de los ACOD frente a los AVK, pero no han demostrado ser más adecuados para la tromboprofilaxis de los pacientes con SAF. Si bien es verdad que hay en marcha numerosos estudios y ensayos clínicos con ACOD en pacientes con SAF y en los próximos años puede haber novedades interesantes sobre el tema, en el presente la warfarina sigue siendo el fármaco de elección para los pacientes con este trastorno trombofílico.

[cat] El síndrome antifosfolípid (SAF) és un trastorn autoimmunitari que es defineix per la presència d'anticossos que ataquen els fosfolípids de les membranes cel·lulars i a proteïnes plasmàtiques. Això augmenta la tendència a la formació de coàguls sanguinis, la qual cosa resulta en complicacions trombòtiques. El diagnòstic del SAF es basa en la presència de 3 anticossos específics i en la història clínica del pacient. El seu tractament es basa en la prevenció de la formació de coàguls sanguinis i en la gestió de les complicacions associades. Per això s'utilitzen anticoagulants orals, que actuen inhibint la coagulació de la sang i existeixen dos subgrups: els anticoagulants orals directes (ACOD) i els antagonistes de la vitamina K (AVK). Els ACOD actuen de manera més específica sobre el factor Xa i la trombina i els AVK ho fan sobre la vitamina K. Tots dos són àmpliament utilitzats en el tractament i prevenció de malalties tromboembòliques. En aquesta revisió bibliogràfica a fons es compara l'eficàcia dels AVK i ACOD en pacients amb SAF en diferents aspectes. En la literatura disponible sobre el tema, hi ha consens sobre les avantatges generals dels ACOD davant els AVK, però no han demostrat ser més adequats per a la tromboprofilaxi dels pacients amb SAF. Tot i que és veritat que hi ha en marxa nombrosos estudis i assajos clínics amb ACOD en pacients amb SAF i en els propers anys pot haver-hi novetats interessants sobre el tema, en el present la warfarina segueix sent el medicament d'elecció per als pacients amb aquest trastorn trombofílic.

[eng] Antiphospholipid syndrome (APS) is an autoimmune disorder defined by the presence of antibodies that attack phospholipids in cellular membranes and plasma proteins. This increases the tendency for blood clot formation, resulting in thrombotic complications. The diagnosis of APS is based on the presence of 3 specific antibodies and the patient's clinical history. Treatment is focused on preventing blood clot formation and managing associated complications. This is achieved with oral anticoagulants, they act inhibiting blood clotting, including direct oral anticoagulants (DOACs) and vitamin K antagonists (VKA). DOACs act more specifically on factor Xa and thrombin, while VKAs act on vitamin K. Both are widely used in the treatment and prevention of thromboembolic diseases. In this literature review, the efficacy of VKAs and DOACs in APS patients is compared in different aspects. While there is consensus in the available literature on the overall advantages of DOACs over VKAs, they have not been proven to be more suitable for thromboprophylaxis in APS patients. Although there are ongoing studies and clinical trials with DOACs in APS patients, in the present, warfarin remains the drug of choice for patients with this thrombophilic disorder.